Molts jubilats mantenen tots els seus estalvis en el mateix compte corrent durant anys per comoditat, confiança o por de contractar altres productes. No obstant això, els economistes adverteixen que aquesta decisió pot sortir cara. Els diners romanen pràcticament immòbils, perden poder adquisitiu per la inflació i, a més, el client renuncia a millors condicions que podria trobar en altres entitats o productes de baix risc.
I és que un compte corrent sol estar pensat per cobrar la pensió, pagar rebuts i afrontar despeses quotidianes, no per guardar durant dècades una quantitat important d'estalvi. Quan el saldo és elevat i no ofereix remuneració, el banc utilitza aquests diners mentre el titular amb prou feines obté rendiment. Amb el pas del temps, aquesta falta de rendibilitat pot representar milers d'euros perduts.
Els diners aturats perden valor cada any
La realitat és que mantenir 20.000, 40.000 o 60.000 euros en un compte sense interessos no conserva realment el seu valor. Encara que la xifra continuï sent la mateixa, la pujada dels preus redueix el que pot comprar-se amb aquests diners. Per això, una quantitat que avui permet afrontar una reforma o diversos anys de despeses pot resultar molt menys útil d'aquí a una dècada.
D'aquesta manera, alguns jubilats podrien separar els diners segons la seva funció. Una part pot mantenir-se disponible per a rebuts, emergències i despeses mensuals, mentre la resta pot col·locar-se en dipòsits, comptes remunerats, lletres del Tresor o altres productes conservadors. L'elecció dependrà del termini, la liquiditat necessària i el nivell de risc que cada persona estigui disposada a assumir.
Concentrar-ho tot també augmenta la dependència
Un altre problema és dependre per complet d'una sola entitat. Si el banc canvia les comissions, empitjora les condicions o bloqueja temporalment un compte per una incidència, el jubilat pot quedar-se sense una alternativa immediata per operar. Tenir un segon compte permet mantenir accés a una part dels diners i comparar ofertes. També convé recordar que el Fons de Garantia de Dipòsits cobreix, amb caràcter general, fins a 100.000 euros per titular i entitat. Els qui superin aquesta quantitat poden valorar repartir l'estalvi entre diferents bancs per reduir la concentració.
Així doncs, l'error no consisteix a utilitzar un sol compte per al dia a dia, sinó a guardar-hi tot el patrimoni sense revisar-ne la rendibilitat, seguretat i condicions. Separar els diners per objectius, comparar alternatives i conservar prou liquiditat pot evitar que els estalvis perdin valor silenciosament durant anys.