La humanitat és un conjunt d’éssers que són capaços d’ordir autèntiques meravelles, però que massa sovint cauen en el deliri més forassenyat; així passarà avui mateix, arran d’un extraordinari fenomen astral, quan la majoria dels meus conciutadans es calçaran unes ridícules ulleres per veure com el sol desapareix durant uns segons i s’enfosqueix el cel. L’espectacle ho aturarà tot i, aprofitant la calma del vespre, hom organitzarà berenars-sopars i pica-piques (qualsevol concepte que estigui separat per un guionet només pot dur a conseqüències nefastes) per comentar l’efemèride amb els comensals. Fixeu-vos si la cosa és desastrosa i si els occidentals (malgrat anar de pobres) encara tenim prou recursos per fer el mec, que la frisança per veure la cosa ha arribat a instaurar la moda d’un nou ofici anomenat "caçador d’eclipsis"; a saber, un tipus de gent molt particular, carn de novel·la femellista, que persegueix els vaivens del cel com qui empaita els escassos exemplars d’en Vermeer.
Jo només desitjo que demà no comparegui la somorta lentitud habitual dels dimecres, un dia certament antipàtic, i les hores vagin passant com més ràpid millor, car la tabarra que hem hagut de suportar amb l’eclipsi aquest dels picarols ha sigut francament insofrible. Els nostres mitjans públics, incapaços d’anar més enllà de les notícies sobre Ceuta i l’ennegriment del cel, han sotmès la nostra paciència a una tortura esborronadora. Diria que abans aquesta mena de notícies ocupaven una part ben minsa dels informatius que tenim la bondat de sufragar; eren, per dir-ho d’una forma comprensible, una anècdota amb el mateix pes que la natació sincronitzada (cal entendre també, dit sigui de passada, que fa riure l’equiparació de ballar fent cara d’intens dins d’una piscina a practicar un esport). Bastaven minuts per anunciar l’eclipsi i l’ús d’ulleres reglamentàries; doncs ho han repetit ad nauseam durant dies.
Jo pregaria als meus conciutadans que, davant d’aquesta gloriosa ocasió, tinguessin la bondat de quedar-se a casa i, com a molt, miressin l’espectacle per la televisió
Els mitjans de comunicació que no paraven d’excitar el país amb això de l’eclipsi són els mateixos que han acabat demanant a la penya que no surti de casa per embotir l’AP-7 més del compte. La pobra gent del delta de l’Ebre i els seus batlles, a qui no cardem puto cas durant tot l’any, també han suplicat a la sectorial de pixapins que tingui la bondat de no convertir la seva bellíssima terra en un fangar insofrible de gent que no sap dir la neutra i que empra diminutius de manera compulsiva. De fet, això de viatjar per veure eclipsis o de tocar la moral als indígenes amb aital excusa hauria d’estar multat pel Govern, perquè la gent s’ha tornat boja i, suposo que a causa de l’alteració normal dels planetes i dels satèl·lits, fins i tot està disposada a dirigir-se a Lleida o a Fraga per veure-ho millor, visitant una sèrie d’indrets que a casa sempre hem evitat només pel perill de morir-hi i que acabin constant a la làpida de la família.
Jo pregaria als meus conciutadans que, davant d’aquesta gloriosa ocasió, tinguessin la bondat de quedar-se a casa i, com a molt, miressin l’espectacle per la televisió, cosa que evita qualsevulla possibilitat de lesió ocular. A banda, perpetrant el quietisme, tindran la bondat de facilitar la vida al nostre Far West, el qual viu feliçment aïllat de la metròpoli i de les seves galindaines ecologistes. Al seu torn, quan tot sigui fosc, és molt millor que no mireu el sol ni el cel, car —com ens va ensenyar Leonardo da Vinci— la llum en si mateixa no existeix, perquè és només l’efecte d’aquesta sobre els objectes. Amb la tenebra o la simple contraclaror, passa el mateix; així doncs, voldria insistir, limiteu-vos a presenciar el misteri d’aquest parèntesi lumínic en els objectes més inservibles que tingueu al vostre abast i no admireu la grandesa del sol, com feien els faraons, sinó que pareu atenció en com es destrueix la figura d’un coixí.
Demà s’haurà acabat la tabarra, i els informatius de la tribu tornaran a parlar dels menors de Ceuta i de la punyetera calorada que ens destrossa l’esperit. Si més no i per al nostre consol, d’ençà d’uns anys que ja no fan reportatges sobre les vacances dels polítics...