Per a un jubilat que no té un habitatge en propietat, la pensió necessària per viure amb tranquil·litat és molt diferent de la de qui ja ha acabat de pagar casa seva. El lloguer es converteix en la despesa mensual més gran i obliga a elevar l'ingrés mínim disponible. Prenent com a referència els preus actuals, una xifra propera a 1.500 o 1.600 euros mensuals comença a ser un terra raonable.
La pensió mínima legal està bastant per sota. El 2026, una persona jubilada amb 65 anys i sense cònjuge té garantits 936,20 euros mensuals en 14 pagues si compleix els requisits del complement a mínims. Aquesta quantitat pot resultar insuficient quan cal pagar un lloguer complet, especialment en ciutats on un habitatge petit supera els 700 o 800 euros.
El lloguer canvia completament els comptes
El preu mitjà anunciat del lloguer a Espanya va assolir 15,3 euros per metre quadrat el juny de 2026. Un habitatge de 50 metres quadrats rondaria els 765 euros mensuals abans d'afegir electricitat, aigua, comunitat, alimentació, transport, medicaments i qualsevol despesa imprevista. Amb una pensió de 1.000 euros, el marge restant seria extremadament reduït.
Per això els experts en planificació financera solen insistir a calcular la jubilació a partir de les despeses reals i no d'una xifra oficial. Per a algú que viu sol i paga entre 700 i 800 euros de lloguer, disposar d'uns 1.500 euros nets permet reservar aproximadament la meitat per a habitatge i utilitzar la resta per a necessitats bàsiques. En zones més cares, aquesta quantitat pot quedar-se curta.
Entre 1.500 i 1.700 euros ofereix més marge
Un pressupost prudent podria destinar uns 750 euros al lloguer, 250 a alimentació, 120 a subministraments, 80 a transport i altres 150 o 200 euros a salut, roba, oci i imprevistos. Això situa les necessitats al voltant de 1.350 o 1.400 euros, deixant poc matalàs. Per viure amb més seguretat, la referència hauria d'acostar-se a 1.500 o 1.700 euros mensuals.
No existeix, però, una “pensió digna” oficial fixada pels economistes. La quantitat depèn de la ciutat, del lloguer i de la salut de cada persona. L'INE mostra que les llars amb menys despesa dediquen la major part del seu pressupost a habitatge i alimentació. Qui arriba jubilat sense casa en propietat necessita més ingressos que qui té l'habitatge pagat. El 2026, situar l'objectiu al voltant de 1.600 euros mensuals resulta una referència raonable per viure sol, pagar lloguer i conservar un marge davant de despeses inesperades.