Molts catalanoparlants, sense adonar-se’n, deixen anar un desde luego quan parlen. És una expressió molt habitual en castellà, que, per la convivència constant entre les dues llengües, s’ha colat en el dia a dia de molta gent. Però el cert és que en català aquesta forma no existeix, és un castellanisme que val la pena evitar, perquè no té res a veure amb les paraules que s'utilitzen en el nostre idioma quan volem fer referència a aquesta situació. Ara bé, la bona notícia és que tenim un munt d’alternatives pròpies que sonen molt més naturals.
🤔La paraula catalana en perill d’extinció que la IA considera un símbol de Barcelona
Per què evitem desde luego?
En català tenim expressions pròpies que volen dir exactament el mateix, per tant, no cal recórrer al castellà. Fer-les servir no és només una qüestió de correcció, sinó també de sonar més autèntics i de conservar les paraules que fan del català un idioma únic. Quan diem és clar o i tant, la conversa flueix i sona tal com ho hem dit sempre en català per expressar seguretat o afirmació, sense necessitat d'utilitzar el castellanisme desde luego.
Alternatives segons el context
No hi ha una sola traducció fixa, sinó diverses opcions, que encaixen en funció del to i la situació:
-
És clar → Neutra i pràctica per a qualsevol context.
-
I tant → Col·loquial i amb èmfasi, molt utilitzada entre tots nosaltres en el nostre llenguatge del dia a dia.
-
Sens dubte → Més formal, adequada en textos escrits o situacions serioses, com pot ser un article periodístic o un treball de l'escola.
-
Naturalment → Té un punt més elegant o literari, però és correcte i útil per fer referència a aquesta situació d'aprovació.
-
Per descomptat → Menys freqüent, però una alternativa vàlida, sobretot en un vocabulari formal i més cuidat.
Exemples
-
Desde luego que vindré → És clar que vindré o I tant que vindré.
-
Això, desde luego, no és així → Això, sens dubte, no és així o Això, és clar, no és així.
-
Desde luego que ho sabia → Naturalment que ho sabia o Ja ho sabia, és clar.
Com fer el canvi
La clau és acostumar-se a fer-ne servir l’alternativa. Si et surt un desde luego de manera espontània, pensa quin és el to que li vols donar: col·loquial (i tant), neutre (és clar), formal (sens dubte). Amb el temps, aquestes expressions et sortiran de manera natural i ja no et caldrà traduir-ho mentalment. Tot i això, aquesta expressió no és un dels castellanismes més emprats en la llengua catalana, tot i que es continua sentint pel carrer, sobretot per part del jovent.
El català té prou recursos per expressar seguretat, acord o evidència, no cal recórrer al desde luego. Evitar-lo no és complicat: només cal substituir-lo per les alternatives adequades. El resultat és un llenguatge més genuí, més autèntic i que reflecteix millor la riquesa de la llengua.