No totes les paraules que han format part del llenguatge quotidià dels barcelonins han arribat en bona forma al segle XXI. Algunes han evolucionat amb els usos socials, d’altres s’han mantingut gairebé intactes, i moltes han quedat relegades a registres antics, al parlar d’avis o a documents formals. De mica en mica, desapareixen de la parla viva sense fer soroll, tot i haver estat, en el seu moment, expressions carregades de significat col·lectiu.
😍 La preciosa paraula catalana que desprèn tendresa i ningú fa servir: la coneixes?
A ElNacional.cat hem volgut recuperar aquesta memòria lingüística i identificar quines paraules pròpies de la ciutat estan en perill d’extinció. Per fer-ho, hem recorregut a la intel·ligència artificial, demanant-li quina expressió considera que ha estat un símbol històric de la Barcelona popular i que, avui, gairebé ningú utilitza. La resposta ens porta directament a una paraula que forma part de l’ADN festiu i veïnal de la ciutat.
La paraula catalana en desús que definia les festes populars de Barcelona
La paraula és xerinola. Tradicionalment vinculada a l’alegria col·lectiva, al soroll festiu i a l’ambient de celebració desinhibit, fer xerinola era sinònim de viure el carrer, de gaudir d’una festa major o d’un sarau improvisat en una plaça. No era només una expressió de festa, sinó una forma d’entendre el vincle entre barri i comunitat.
A barris com Gràcia, Sants, Sant Andreu o el Raval, era habitual sentir-la en boca de veïns i veïnes, i també en el llenguatge propi d’entitats culturals i festives. El mot denotava un tipus de celebració genuïnament popular, en què la gent s’organitzava per fer una festa sense necessitat de grans infraestructures, escenaris ni pressupostos. Era una festa amb essència local.
Per què aquesta paraula catalana ha desaparegut de la parla quotidiana a Barcelona?
Amb el pas del temps, però, el mot ha anat desapareixent de la llengua viva. Entre les generacions més joves, pràcticament no es fa servir, i en molts contextos ni tan sols sembla familiar. Ha estat substituïda per paraules més neutres com festa o ambient, sense el matís que aportava xerinola: el de l’alegria sorollosa, col·lectiva i una mica caòtica.
Tot i això, la seva petjada encara és present a l’imaginari cultural de la ciutat. Algunes colles, entitats o grups de cultura popular mantenen el mot viu en cartells i programes de festes, conscients del seu valor patrimonial. Però en són excepcions. La realitat és que xerinola està a punt de caure en l’oblit, si no es reivindica.
Per què la IA ha escollit aquesta paraula?
Segons la intel·ligència artificial, la tria es basa en tres factors: ús històric, càrrega simbòlica i pèrdua de freqüència. Xerinola apareix en textos antics, és pròpia del registre popular i informal, i representa una manera concreta de celebrar i viure la ciutat, especialment en contextos de comunitat.
És una paraula que defineix millor que moltes altres l’esperit de la Barcelona de barri, aquella que bullia a les places, que s’organitzava des de baix i que celebrava amb poc però amb molta energia. El seu oblit, per tant, no és només lingüístic, sinó també cultural.
Recuperar-la és fer memòria
Fer servir xerinola avui és un petit acte de resistència. És recuperar una paraula que parla d’un tipus d’alegria col·lectiva que encara viu en algunes festes majors, en certes trobades populars i en la memòria de moltes famílies.
Potser no tornarà a formar part del vocabulari habitual de tothom, però reivindicar-la és una manera de reconnectar amb una Barcelona que encara existeix, però que sovint s’amaga entre la pressa, la gentrificació i el soroll global. I potser, si tornem a fer xerinola, també recuperarem una mica d’aquella ciutat que sabia celebrar des del carrer.