La inestabilitat d'ingressos és una de les realitats menys visibles de la feina en el món artístic i de la moda. A diferència de les feines amb sou fix, els qui desenvolupen la seva carrera com a models o actors conviuen amb mesos de facturació elevada seguits de períodes completament buits. És una dinàmica habitual en el sector, però que des de fora sol generar sorpresa i als qui hi són dins, molta inestabilitat.
Alba, que treballa com a model i actriu, ho resumeix en una frase que il·lustra perfectament aquesta muntanya russa econòmica: “Al juny no vaig guanyar ni un euro i al març vaig generar 7.700”. La comparació entre ambdós mesos no és una cosa poc habitual dins de la professió, sinó una mostra clara de com funcionen molts treballs vinculats a campanyes, rodatges i projectes puntuals i sense continuïtat en el temps.
Un treball sense nòmina estable
En aquest tipus de curses, els ingressos depenen gairebé exclusivament de contractes concrets. Un mes pot concentrar diversos projectes amb sessions fotogràfiques, anuncis, catàlegs, rodatges, mentre que el següent pot tancar-se sense una sola oportunitat laboral. No existeix una regularitat ni una previsió segura de quant es cobrarà a final de mes. Cal anar veient a mesura que passen les setmanes i les oportunitats.
La variació no respon únicament al volum de feina, sinó també al tipus d’encàrrec. Una campanya publicitària rellevant o un rodatge ben remunerat pot disparar la facturació en poques setmanes. En canvi, l’absència de contractes es tradueix directament en ingressos nuls. I això, sense coixí ni salari base que esmorteeixi la caiguda és complicat de portar.
Un sector sense una lògica econòmica al darrere
El cas d'Alba reflecteix un patró estructural dins del sector. Els mesos amb ingressos alts solen coincidir amb tancaments de campanyes, produccions audiovisuals o pics d'activitat en la indústria publicitària. Són finestres on la feina s'acumula i les xifres poden resultar cridaneres des de fora. No obstant això, aquests períodes de bonança han de sostenir financerament els mesos sense activitat. És una economia irregular on la gestió dels diners es converteix en un factor crític.
La percepció social del sector sovint se centra en les xifres més altes, però ignora la discontinuïtat. No tots els mesos s'assemblen, ni remotament. La diferència entre facturar milers d'euros o no ingressar res forma part de la normalitat professional.
Aquesta realitat explica per què molts treballadors d'àmbits creatius insisteixen en la dificultat de planificar la seva vida. Més enllà de la visibilitat pública o la imatge associada a l'ofici, la incertesa és una constant. I saber el que passarà al llarg de l'any és gairebé impossible.