La saviesa popular ha deixat empremta en la manera com mengem, cuinem i compartim el menjar. Al llarg dels segles, els refranys han estat una forma d’expressar veritats senzilles, costums i advertiments sobre el bon menjar i el beure, sovint amb un toc d’humor o ironia. Avui, molts d’aquests refranys pràcticament han desaparegut del nostre dia a dia. Aquí recuperem 10 refranys en català sobre el menjar i el beure que gairebé ja ningú diu, però que val la pena recordar.
10 refranys catalans que potser no coneixes
1. A la taula i al llit, al primer crit
Un clàssic que apel·la al bon costum de no fer esperar, especialment quan es tracta de menjar. Qui no s’espavila, es queda sense teca.
2. Esmorzar de rei, dinar de príncep i sopar de pidolaire
Un consell nutricional antic que, sorprenentment, segueix els criteris moderns: menjar molt al matí, moderadament al migdia i poc a la nit.
3. Qui menja sopes se les pensa totes
Una dita que associa el costum d’una bona alimentació amb la intel·ligència o la reflexió.
4. Del porc, fins la cua és bona
Aquest refrany mostra com antigament es valorava aprofitar-ho absolutament tot del porc. Res no es llençava, tot es cuinava.
5. Olla sense pilota, menjar de granota
Un cop de crítica als plats mal resolts. Sense la pilota, l’olla catalana perd la seva ànima.
6. A l’agost, ni dona ni most
Fa referència als mesos de treball dur (verema) i a l’abstinència recomanada per conservar forces i evitar malentesos.
7. Amb pa i vi es fa camí
Un refrany arrelat entre pagesos i caminants. El pa i el vi com a companys indispensables per resistir el dia.
8. Qui té gana, somia pa
Expressió que recorda com la gana pot fer que qualsevol cosa sembli desitjable. Té paral·lels en altres llengües i cultures.
9. Menjar fred i vi calent posa malalta la gent
Una alerta sobre els costums poc saludables: beure massa licors calents i menjar coses fredes podria acabar malament.
10. La carn fa carn i el vi fa sang
Excusa que diuen els grans menjadors per justificar-se.
Per què no hem de deixar morir aquests refranys?
Els refranys formen part del patrimoni immaterial d’un poble. Recuperar-los no és només un exercici de nostàlgia, sinó també una manera de reconnectar amb una visió del món més pausada, més propera a la terra i als seus cicles. Molts d’aquests refranys reflecteixen maneres de cuinar, de conviure i d’entendre el menjar com un acte social i cultural, no només funcional.
