Félix Sanz Roldán, director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) espanyol entre 2009 i 2019 -coincidint amb els governs de Mariano Rajoy- ha negat per activa i per passiva que aquest centre participés en cap mena d'operació d'espionatge com la Kitchen. Així ho ha explicat en la seva declaració davant del tribunal de l'Audiència Nacional. En concret, i per no deixar cap mena de dubte després de la seva intervenció, l'exdirector ha dit: "[El CNI] No va tenir cap activitat, ni per acció ni per omissió sobre el cas que s'està preguntant. Cap, zero absolut". A més a més, també ha dit que la denúncia que va presentar contra el comissari jubilat José Manuel Villarejo per calúmnies respongués a cap mena de malvolença "personal", informa Europa Press.

A l'Audiència Nacional se celebra el judici sobre el presumpte espionatge planificat pel Ministeri de l'Interior del govern de Rajoy per robar informació comprometedora a l'extresorer del PP Luis Bárcenas sobre els dirigents del partit. Sanz Roldán ha declarat en el judici en qualitat de testimoni. En aquells anys, quan se situen els fets, s'investigava l'existència d'una comptabilitat opaca dins de la formació política. L'exdirector del centre ha dit que "el CNI actua sempre amb absolut respecte a la llei i fa el que diu el seu govern per proporcionar-li aquelles decisions que necessita, aquells elements de judici per prendre bones decisions". "I cap govern, de cap color, dels quatre que vaig tenir l'honor de servir, em van demanar que fes res il·legal", ha asseverat.

La denúncia contra Villarejo el 2017

Sanz Roldán ha negat que la denúncia que va presentar el 2017 contra Villarejo, acusat en aquest judici, fos "personal". L'exdirector del CNI va presentar una denúncia per calúmnies després que l'excomissari assegurés en una entrevista en el programa Salvados que Sanz va amenaçar de mort a l'examiga del rei emèrit Corinna Larsen. "El vaig denunciar perquè era l'única persona al Centre Nacional d'Intel·ligència que podia fer-ho, en ser l'única que tenia identitat, i perquè creia que no mereixien les persones que servien a Espanya al CNI el tractament que estaven rebent de part del senyor Villarejo", ha argumentat.

El testimoni ha afirmat que va sentir "l'obligació com a director del CNI de sortir al pas de mentides tan cruels" sobre els seus treballadors: "I l'únic que tenia a mà perquè així fos, era denunciar-ho davant la justícia, sol·licitar a la justícia la meva protecció i a través de mi la de tots els membres del CNI".