Els partits de tornada dels quarts de Champions League estaven fixats en un moment molt sensible per a Barça i Reial Madrid. Poc menys d'una setmana després de conèixer si estarien a semis o no, el Clàssic del Santiago Bernabéu arribaria per, en aquest cas, decidir la Lliga.
Culers i merengues arriben al Dia D separats per 8 punts, sabent que, probablement, es dilucidarà el campió d'aquesta Lliga aquest diumenge. No obstant això, el quid de la qüestió està que la ressaca de Champions ha fet arribar ambdós equips a la cita en estats d'ànim completament antagonistes.
Barça i Reial Madrid, les dues cares de la moneda post-Champions
El Barça, amb l'orgull tocat per l'esvaïment del somni de la sisena
Per la seva part, el Barça recuperava una esperança europea que semblava enterrada en marxar de París amb un valuós avantatge en el global (2-3). Pocs veien els blaugrana guanyant al Parc dels Prínceps, però en fer-ho, la classificació per a la següent ronda s'havia presentat com una cosa pràcticament obligatòria.
Els de Xavi Hernández van sortir tancats al darrere, sabedors que, com a París, els partits són moments i cal saber aguantar les escomeses del rival. Lamine Yamal va agafar la paella pel mànec al 12', regalant un gol a Raphinha que perfectament podria haver valgut un bitllet per a la semifinal. No obstant això, la determinant expulsió de Ronald Araujo al 29' va desestructurar, no només el partit, sinó tota l'eliminatòria. La resta és història. Com no podria ser d'una altra manera, el barcelonisme arriba al Clàssic amb l'orgull tocat per l'esvaïment del somni de la sisena.
El Reial Madrid se sent invencible després de sortir amb vida del setge de Manchester
Pel que fa al Reial Madrid, el desenvolupament del partit va ser el mateix que el del Barça a partir de l'expulsió, però, en aquest cas, sent 11 contra 11. Els de Carlo Ancelotti van viure un autèntic setge per part del Manchester City. Els anglesos van intentar-ho de totes les maneres possibles, però no van ser capaços de superar l'empat que va dur el partit a la pròrroga i als posteriors penals.
El quadre merengue va saber sofrir i no va dubtar a ficar els seus onze homes dins de l'àrea, perseguint el ple convenciment que, en qualsevol contracop, acabarien fulminant. Aquest cop no va ser així. L'equip blanc va fer equilibris per la corda fluixa durant els 90 minuts, però quan les forces s'igualaven, ja amb el centre de gravetat d'ambdós equips en el mateix punt, el Reial Madrid se sabia superior. Després de sobreviure a una hora i mitja d'atac rere atac, la tanda de penals era un mer tràmit que no deixarien escapar. Sigui el destí, sigui sort o sigui aquella mística de la Champions que bressola el club blanc, ara el Reial Madrid se sent invencible després de sortir amb vida del setge de Manchester.
Gündogan: "Hem d'utilitzar la frustració i utilitzar-la com a motivació"
Tot i que la setmana arribi al seu diumenge de la pitjor de les maneres per al Barça, la vida continua i arriba un Clàssic que decidirà la Lliga. Passar pàgina és obligatori per a uns, mentre que els altres només han de deixar endur-se pel corrent d'eufòria que els va proporcionar la victòria de dimecres. En aquest sentit, el nom que més portades ha copat en clau culer durant la setmana, İlkay Gündoğan, ha subratllat el primer pas per als seus per aconseguir els tres punts i reobrir la Lliga: "Hem d'utilitzar la frustració i utilitzar-la com a motivació". Si el Barça no aconsegueix fer-ho, és pràcticament un fet que tenim campió.