Paco Alcácer és l’única peça que falta per encaixar en l’engranatge de disseny en què es tradueix la formació del Barça. La targeta groga que va forçar Luis Suárez al Sánchez-Pizjuán li obre les portes de la titularitat de cara al proper compromís blaugrana (aquest dissabte davant el Màlaga de Juande Ramos) en la que serà l’última bala per al de Torrent. Al Camp Nou, el valencià haurà de seguir buscant el lloc que no troba en l’esquema de Luis Enrique, monopolitzat per l’omnipresència del letal trident format per Leo Messi, Suárez i Neymar.
Quedar-se a l’ombra dels tres millors atacants del món genera respecte, si més no. De fet, molts futbolistes han explicat públicament que van rebutjar l’oferta del Barça perquè no veien possibilitat real de tenir minuts (entre ells, joves promeses com el francès Ousmane Dembélé o d’altres jugadors més consagrats com Kevin Gameiro). Després d’un estiu força mogut a les oficines culers, Paco Alcácer va ser l’escollit per etiquetar-se amb el famós nom de ‘quart davanter’; i ningú va dir que seria fàcil ser-ho.
Pocs minuts i cap gol
Gairebé tres mesos després de la seva arribada a Can Barça, les xifres no són satisfactòries pel jugador ni il·lusionants per l’afició. Alcácer només ha jugat 181 minuts dels 990 de competició nacional disputats (repartits en 6 de les 11 jornades). Només Aleix Vidal, Cillessen i Masip han jugat menys que l’exjugador del València CF a la Lliga Santander, tot i que Iniesta i Jordi Alba, amb 5 partits cadascun, han aparegut en menys ocasions (tot i que la seva presència s’ha traduït amb més minuts) com a conseqüència de les seves lesions. A la Champions League, el de Torrent només ha participat en 54 minuts, els que va jugar com a titular al camp del Borussia Mönchengladbach. En tot aquest mar de xifres, un denominador comú: l’absència de gol.
| Competició | Jornades | Partits jugats | Partits titular | Convocat (no jugat) | Partits complets | Minuts | Gols |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Lliga Santander | 11 | 6 | 1 | 3 | 0 | 181 | 0 |
| Champions League | 4 | 1 | 1 | 3 | 0 | 54 | 0 |
| Supercopa de Catalunya | 1 | 1 | 1 | 0 | 1 | 90 | 0 |
I és que Alcácer encara no ha aconseguit estrenar-se amb l’elàstica blaugrana. En moltes ocasions ho ha tingut a prop, sobretot davant el Deportivo de la Coruña, però encara no ha pogut marcar la diana que l’alliberaria de tots els mals i, sobretot, de l’obsessió i el capficament. Tot davanter necessita els gols per saciar-se i anar creixent, però també per generar confiança en els aficionats. En el cas del 17 blaugrana, de moment no és vist pels seguidors com una alternativa real al trident en partits tancats tot i els 35 milions d’euros invertits en ell, sinó com un jugador per a substituir als titulars sancionats o lesionats. O ni això, si es pensa en un compromís important.
El precedent de Luis Suárez
Que el sistema i el joc del Barça són únics és quelcom que ho demostra la dificultat dels jugadors per adaptar-s’hi. El cas més recent és el d’Alcácer, sí, però no cal tirar massa enrere per trobar altres figures mundials que han patit molt en els seus inicis com a blaugrana. Arda Turan, per exemple, va presentar un rendiment regular en la seva primera temporada; però Luis Suárez, que venia al Camp Nou com a Bota d’Or, és un precedent que contextualitza més acuradament la situació del valencià a l’equip.
L’uruguaià va necessitar un total de 577 minuts per marcar el seu primer gol a la lliga. El primer l’havia aconseguit a Xipre davant l’APOEL després de 5 partits com a culer en què va comptar amb molts més minuts que Alcácer. És a dir, un dels millors ‘9’ del món també va requerir el seu temps d’adaptació a l’esquema culer. Les comparacions són odioses, sí, però sovint acostumen a dibuixar un esbós que permet entendre la magnitud de la qüestió.
La confiança del vestidor blaugrana
Psicològicament, la situació no és senzilla per a Paco Alcácer. Només arribar al club, el jugador ja va dir que estava preparat per a ser suplent, i quan ja portava un mes sense marcar va assegurar que “sabia que havia de marcar ja”. Fins i tot va arribar a acceptar que necessitava fer gols com abans millor. Al panorama se li suma la pèrdua de protagonisme que ha tingut en les convocatòries de la selecció nacional; Aduriz, Iago Aspas, Morata i Diego Costa, de moment, han estat escollits abans que ell aquesta temporada tot i que cap s’ha destacat com a titular.
No obstant això, el vestidor del Barça està al seu costat. Mostra de tot plegat en són les declaracions que alguns dels integrants de la plantilla han realitzat. “Jo estaria molt preocupat si no generés ocasions ni marqués als entrenaments... No tinc cap mena de dubte que, pels moviments que fa i per com es comporta dins l’àrea Alcácer farà molt gols amb aquest equip”, va dir Luis Enrique. Rafinha també va voler animar al nou fitxatge afirmant que “és un ‘killer', quan li entri el primer es deixarà anar i serà un no parar”, mentre que Luis Suárez li va recordar les seves dificultats per destapar-se com a golejador al Barça.
Motius per creure en ell n’hi ha de sobres. Es mou bé, genera espais i, amb més o menys precisió, finalitza les jugades que els seus companys creen. A les oficines del Barça es té clar que la pólvora mullada del valencià tard o d’hora s'eixugarà. El que és evident és que aquest dissabte, contra el Màlaga, Paco Alcácer té una altra bala a la recambra per disparar. Caldrà veure si és la definitiva o no.