Com si s'hagués adonat que seguia despullat com a Manchester, el Barça s'ha vestit de l'autèntic Barça en la segona part a Sevilla per tirar endavant una victòria laboriosa després d'haver jugat una primera part de pena, que li permet seguir l'empremta del Reial Madrid, líder en solitari amb dos punts d'avantatge sobre els blaugrana. El que hagués pogut ser una derrota sagnant, ha acabat sent un triomf de qualitat, nascut des de la destresa del número u del món, Leo Messi.

Leo Messi i Luis Suárez han capgirat un marcador que el Sevilla ha posat a favor seu merescudament als 15 minuts de joc gràcies a un gol de Vitolo. El Sevilla ha fet mèrits de sobra per estar per davant en aquesta primera part. El Sevilla ha convertit el Barça en una caricatura del Barça campió. L'ha superat en totes les línies.

Fins al descans, el Sevilla ha anat a mort, com proclama el seu himne, i el Barça semblava que vivia del seu passat sense jugar com ho feia abans. En realitat, semblava un equip a l'UCI.

Fins que Leo Messi –sempre ell– no ha igualat el marcador dos minuts abans del final del primer temps, el títol d'aquesta crònica bé podria haver estat "el Barça es torna un equip de tercera fila".

Una penosa primera part

Mai més ben dit, perquè a la Lliga els blaugrana estaven en la tercera posició darrere del Madrid (27) i del Sevilla (24). Mai més ben dit perquè el Barça ha rebut una altra lliçó en tots els aspectes del joc. Anticipació, ambició, control, idees, recuperació, pressió, defensa i atac. Solidesa.

Fins aquell minut 43, el desenvolupament del partit ha estat com la matança de Manchester. El Barça no tenia la pilota, perquè no sabia com tenir-la i perquè el Sevilla, a més, es va apropiar d'ella. Va lluitar per ella més i millor. El Barça no controlava, tampoc no combinava i molt menys tocava.

Al Barça el Sevilla el guanyava individualment i també en treball d'equip. Els de Sampaoli i Lillo l'aclaparaven, l'ofegaven fins al punt que semblaven més forts físicament. Els sevillans sempre descobrien un company lliure de marca, que pressionaven amb dos quan no tenien la pilota.

Pla B de Luis Enrique

Fins que Messi ha marcat el gol de l'empat, el Barça no ha viscut a pler. I el millor ha estat que el gol que ha igualat el de Vitolo (15m) ha arribat per anar al descans com si res no hagués passat, ideal per preparar un nou partit, excel·lent perquè Luis Enrique tragués un pla B.

I així ha estat. El Barça de la segona part ha estat un altre. Ha anat a buscar el partit. Amb les mateixes armes i amb els mateixos defectes, però més predisposat a no pertànyer a aquest grup de tercera línia. Messi ha liderat el canvi. La defensa s'ha aglutinat més al voltant de Busquets, Denis Suárez s'ha entonat i Rakitic ha estat un altre. El Barça ha perdut menys pilotes i ha estat més agressiu. El Sevilla ha acusat l'esforç. I, així, el Barça ha trobat el que buscava.

L'1-2 ha arribat als 61 minuts gràcies a una altra bona recuperació i un avaçament que ha acabat amb Messi lliurant la pilota a Suárez perquè liquidés el partit.

Malgrat el primer temps de pena, el Barça ha fet prou mèrits per alçar-se amb el triomf. La ràbia de Messi ha salvat l'equip d'una derrota anunciada per un mal primer temps, però dibuixada amb un millor joc en la segona.

Però Luis Enrique no pot passar per alt que el seu equip continua sent vulnerable en defensa.

 

Els gols

1-0 Vitolo 15'

1-1 Messi 43'

1-2 Luis Suárez 61'