Adaptar-se al sistema del Barça és molt més difícil del que pot semblar a simple vista. El joc blaugrana requereix de cinc moviments a l’ombra per fer-ne un de lluït. A molts jugadors els toca treballar al servei de l’equip perquè els flaixos se’ls emporten -merescudament- els de sempre.

El partit de Paco Alcácer al Borussia-Park va evidenciar que encara no parla l’idioma Barça. Luis Enrique li va construir un ecosistema perquè el davanter se sentís còmode i trobés el gol que tant necessita per començar a enlairar-se. Alcácer emet tots els símptomes d’un futbolista ansiós per agradar però a qui la sort li gira l’esquena.

Contra el M’Gladbach va tocar fons. El davanter va sortir de titular en el lloc de Messi, però amb un rol diferent al de l’argentí. El 4-4-2 del Barça el deixava, al costat de Suárez, com a punta de llança de l’atac. Una posició propicia per tenir influència i créixer en confiança.

El plantejament dels alemanys, més conservador del que es podia preveure, va torpedinar el plantejament de Luis Enrique i de rebot, el joc d’Alcácer. El tècnic blaugrana esperava aprofitar els espais a l’esquena de la defensa amb dos especialistes del contracop. Però la realitat va acabar amb els dos davanters destorbant-se per ocupar el mateix espai.

Nul·la participació

Alcácer va pagar els plats trencats d’una mala primera part. El davanter de Torrent va ser el primer canvi del Barça. Al minut 54, amb l’equip per sota al marcador, Luis Enrique va decidir substituir-lo per donar entrada a Rafinha. El canvi d’Alcácer va incidir, de manera directa en el sistema.

El Barça va recuperar el 4-3-3 tradicional per enviar Neymar de nou a la banda esquerra, deixar Luis Suárez com a únic davanter i enganxar Rafinha a la banda dreta. Alcácer va veure des de la banqueta com el Barça aconseguia donar-li la volta al marcador per emportar-se tres punts vitals després de l’empat del City (3-3).

Els 54 minuts que el davanter va estar a sobre el camp deixen algunes conclusions. 4 passades bones en 5 intervencions són uns guarismes que el deixen en mal lloc. Va passar sense pena ni glòria en el dia de la seva estrena a la Lliga de Campions amb el Barça.

El mirall d’Arda

Si hi ha un futbolista amb qui s’ha d’emmirallar Alcácer per revertir la seva situació és Arda Turan. Al turc li va costar un any d’entrenaments i sis mesos de competició entendre la filosofia Barça. Amb el recolzament de Luis Enrique, Turan ha aconseguit destapar tot el seu futbol.

Les estadístiques, en aquest cas, parlen soles. Arda ja ha marcat 5 gols en només 9 partits. La temporada passada en va marcar 2 en 25. Un jugador que no destaca per la seva capacitat golejadora però que ara veu porteria amb facilitat. I tot gràcies a recuperar la confiança perduda.

Al Borussia-Park, Arda va ser el gran agitador del partit. Quan el Barça més ho necessitava, Turan -sortint des de la banqueta- es va carregar l’equip a l’esquena. Va fer el gol de l’empat i se’l va veure més còmode que mai compartint el timó de l’atac. Una actuació que li va valdre per guanyar el trofeu a millor jugador del partit i per acabar d'enterrar tots els dubtes que va aixecar el seu fitxatge.

Paco Alcácer només necessita temps i tranquil·litat. El Barça faria bé de recuperar per la causa un futbolista que va generar molta il·lusió a l’estiu però que està patint, des de dins, les dificultats per comprendre un joc tan complex com el blaugrana.