Nou acord entre Junts i el PSOE al Congrés dels Diputats i més competències per a Catalunya. Juntaires i socialistes han pactat una esmena transaccional que permet a Catalunya recuperar la gestió integral dels funcionaris d’administració local amb habilitació estatal. Són els secretaris, els interventors i els tresorers municipals. És una competència “clau per al bon funcionament dels ajuntaments catalans” que van perdre el 2013 en mans del govern espanyol de Mariano Rajoy. L’acord s’articula a través d’una nova disposició addicional a la Llei de Bases de Règim Local en el marc de la tramitació de la Llei de funció pública de l’Estat. Concretament, la Generalitat tindrà les facultats de “creació, classificació i supressió de llocs, aprovació de l’oferta d’ocupació pública, processos de selecció, nomenament, processos de provisió i gestió administrativa integral d’aquests funcionaris”, segons relata Junts en una nota de premsa. L’acord permetrà “revertir la situació crítica que pateixen” molts ajuntaments catalans, on el 66% dels llocs de secretaria, intervenció i tresoreria es troben vacants o ocupats interinament, cosa que “genera greus disfuncions”.
ERC també va pactar-ho amb el PSC en l’acord pel tercer suplement de crèdit del Govern
Ara fa vuit dies, ERC va anunciar des de Barcelona un acord amb el PSC en la mateixa direcció en el marc del pacte entre els republicans i els socialistes per al tercer suplement de crèdit del Govern. “Totes dues formacions polítiques coordinarem les nostres accions perquè s’aprovin al Congrés les modificacions legislatives per tal de recuperar totes les facultats que Catalunya tenia atribuïdes”, esgrimia la documentació facilitada als periodistes. Específicament, mencionava les facultats de “selecció i aprovació de l’oferta pública d’ocupació” per “cobrir les vacants existents de les places i convocar els processos de selecció”, la facultat de “nomenament del personal funcionari d’aquests processos de selecció” i “l’assignació del primer destí”.
El PSOE accepta dues esmenes amb mesures “inèdites” per garantir els drets lingüístics dels catalans
Així mateix, l’acord també inclou mesures “inèdites” per garantir els drets lingüístics dels catalans, com el deure dels funcionaris de l’Estat d’atendre els ciutadans en la llengua oficial que triïn i la reserva de places específiques per a catalanoparlants en la funció pública de l’àmbit judicial. També contempla mesures per fer front a la greu situació dels empleats públics en abús de temporalitat a través d’una estabilització dels interins.
Segons ha pogut saber ElNacional.cat, això es tradueix en l’acceptació del PSOE a dues esmenes a la Llei de funció pública de l’Estat. Per una banda, en el capítol de deures del personal empleat públic, s’introduirà una esmena registrada (per separat) per Junts i ERC que estipula que els empleats públics de les comunitats autònomes amb més d’una llengua oficial que “exerceixin les seves funcions prestant atenció al públic” i o que “directament o indirectament, oralment o per escrit, es dirigeixin o generin documents que vagin destinats a la ciutadania” hauran “d’adequar el seu ús lingüístic a l’elecció del ciutadà o ciutadana”. És a dir, parlar en l’idioma que vulgui el ciutadà.
D’altra banda, s’aprovarà una esmena de Junts per reservar un contingent de places vacants amb especial valoració del mèrit de l’idioma cooficial. “Amb caràcter excepcional i fins que [...] la taxa d’interinitat en els llocs de treball singularitzats per raó d’idioma sigui inferior al 8%, en les ofertes d’ocupació pública que elabora el Ministeri de Justícia es reservarà un contingent de places vacants singularitzades d’accés lliure en les quals s’establirà com a requisit l’acreditació del perfil lingüístic corresponent de l’idioma cooficial”, estableix l’esmena.
Un pacte nascut fa un any i mig
Aquest compromís s’arrossega des del gener del 2024 en el pacte entre Junts i el PSOE a canvi de l’aval als tres primers reials decrets llei de la legislatura. Va ser el dia que els juntaires també van aconseguir l’acord polític per al traspàs de les competències en immigració. S’al·ludia al “reconeixement dels drets històrics de Catalunya en matèria de règim local”. Des de les files de Junts, apel·len a l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que va ser tombat pel Tribunal Constitucional el 2010. Establia que l’autogovern de Catalunya es fonamenta en els “drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana”, dels quals “deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat”.
La Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local de Mariano Rajoy
Des de Junts, recorden que aquesta competència “havia estat gestionada amb èxit” per la Generalitat fins a la “recentralització imposada” per la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració, que va aprovar el 2013 la majoria absoluta del PP amb Mariano Rajoy a la Moncloa. “Es tracta d’un avenç clau per al bon funcionament institucional dels municipis i l’estabilitat administrativa local”, reivindiquen els juntaires. L’exposició de motius de la norma de fa dotze anys deixava clar que seria el govern espanyol qui fixaria les normes sobre els “procediments de control, metodologia d’aplicació, criteris d’actuació, així com drets i deures en el desenvolupament de les funcions públiques necessàries en totes les corporacions locals” per “fer possible l’aplicació generalitzada de tècniques, com l’auditoria en els seus diversos vessants, a les entitats locals en termes homogenis als desenvolupats en altres àmbits del sector públic”.