Exasperació i ràbia és el que traspuen les portades dels diaris que fa setmanes que ja han jutjat i condemnat el FC Barcelona en el cas Negreira. El Mundo, el diari que més s’esgargamella contra el club blaugrana —associat a Marca, l’esportiu propietat del mateix editor—, publica un títol que cau mort si l’escrius a l’inrevés: El Mundo, incapaç de justificar les seves acusacions al Barça. El diari fa veure que explica el cas objectivament i des de la distància informativa. En realitat, només dona per bones les inculpacions de la Fiscalia i les insinuacions sense proves fetes des de la mala fe i atorga graciosament al Barça la possibilitat de defensar-se. Contra tot principi i tot dret, en comptes de carregar amb la prova dels suposats delictes, exigeix aI club i al seu president, Joan Laporta, que demostrin la seva innocència. L’ABC i La Razón ni dissimulen la seva hostilitat i acusen Laporta de victimisme, una manera mandrosa d'escarnir-lo perquè no ha dit allò que volien escoltar, com si l’ofensa pogués cobrir la manca d’informació.
A l’editorial, La Vanguardia fa una cosa semblant i escriu que “el Barça és el primer interessat a demostrar que no va fer res indegut. Negant-ho no n’hi ha prou: cal demostrar-ho”. Té gràcia que el diari accepti com a cosa feta acusacions i sospites sense proves i, a partir d’aquí, en reclami explicacions al club. Per la mateixa regla de tres, el diari hauria d’explicar per què avala la inculpació al Barça de “pagar per alterar resultats en partits de futbol” si ni la Fiscalia ni l'Agència Tributària ho han pogut provar i La Vanguardia, fins ara, tampoc. El diari dona més valor a qualsevol incriminació injustificada que a la documentació aportada pel president del club. Si ho fa perquè té proves que ho avalen, on són? Si no, qualsevol pot dir que ho fa per l’animadversió que ha mostrat sempre contra Laporta —més o menys motivada, ara això és irrellevant— i advertir al diari que “negant-ho no n’hi ha prou: cal demostrar-ho”.
El País, més professional, destaca amb un deix de sornegueria que Laporta ha mostrat els informes que justifiquen els pagaments entre el 2014 i el 2018 però no ha deixat clar què pagava el Barça des del 2001, l’any que Negreira comença a facturar, i el 2013. Fets, no sospites. En fi. Un tuitaire barcelonista ha fet un bon resum de la cridòria al voltant d’aquest escàndol: “Ho sento. Ja no podeu dir: ‘Laporta no aclareix per què el Barça pagava Negreira’. Heu de dir: ‘Laporta menteix quan dona les seves explicacions’ i que cada palo aguante su vela. No sigueu covards”. La ràbia i/o els arguments desaprensius dels diaris encaixen, en aquest cas, en la frase que James Boswell atribueix a Samuel Johnson en la memorable biografia homònima: “L’atac és la reacció. Mai quedo convençut d'haver encertat ben fort al clau si el martell no rebota”. Per la resta, els jutges diran.
