El Girona segueix encallat en un fang del que no en pot sortir i empata a un contra l'Alabès a Montilivi (1-1). Ja són sis els partits consecutius que acumula l'equip d'Eusebio Sacristán sense poder guanyar, i no serà per intents ni intenció. Cristhian Stuani ha avançat els locals i Borja Bastón, ja a la segona part, ha empatat el matx.
Els dos equips tenien objectius clars: el Girona, trencar la mala ratxa que duia de partits seguits sense guanyar; l’Alabès, mantenir-se en llocs de Champions. Els bascos, però, ho havien de fer sense el seu jugador estrella. I és que Ibai Gómez ha fitxat per l’Athletic Club. Primer partit, doncs, d’aquest nou Alabès sense la referència habitual que els ha dut a la zona europea.
Desbocats
A Girona començava sonant el setè de cavalleria. Inici fulgurant sota el ritme de les trompetes dels blanc-i-vermells que volien capgirar la dinàmica en la que estaven submergits. En un minut, els locals ja havien tingut dues ocasions i pressionaven com feres olorant sang. L’Alabès no les veia a venir.
Es figurava nit gran a la ciutat gironina. Bono feia una ruleta a la sortida de pilota que desencadenava l’ovació a Montilivi. Dos minuts després, el retornat Pere Pons confirmava que estava plenament recuperat en una conducció endimoniada amb autopassades sortejant rivals. El domini local era absolut.
Poc trigava en materialitzar-se la sensació de superioritat. I quin gol. Stuani controlava amb la dreta a l’interior de l’àrea per rematar de xilena amb l’esquerra, superar Pacheco i obrir la llauna. Dotzena diana de l’uruguaià en aquesta Lliga. L’home gol del Girona ho havia tornat a fer.
A partir del minut 25, l’Alabès feia acte de presència a Montilivi. Calleri enviava la pilota al pal amb un xut de rabona, invalidat per fora de joc. De ser legal i entrar, era el gol de la jornada. Minuts després, Bono evitava l’empat amb una mà després d’una excel·lent jugada col·lectiva dels bascos. Era l’avís del que vindria a la segona.
La resposta de l’Alabès
No s’havien jugat ni sis minuts de la segona part que Borja caçava un meló caigut del cel després d’un mal xut de Calleri. De davanter clàssic, Bastón li ha guanyat la posició a la defensa del Girona, ha controlat dins l’àrea petita i ha afusellat amb l’esquerra la porteria de Bono, que poc podia fer en aquesta ocasió. Empatava l’Alabès i el Girona que es veia obligat a tornar a marcar si volia sumar els tres punts.
El gol havia descentrat l’equip gironí. Imprecís, agressiu al xoc i abusant de passades llargues, en ocasions un punt forçades. La prova més clara era la groga a Stuani per simular un penal. A Eusebio no li agradava el que veia i introduïa la velocitat de Valery pel múscul de Douglas Luiz.
El partit s’havia adormit. Les ocasions arribaven amb comptagotes, el ritme havia baixat i cada cop es perdien més pilotes. El cansament començava a aparèixer. Portu queia a l’àrea i demanava penal. El defensa tocava primer pilota, però l’entrada posterior era ben present i, de no haver-lo enviat al terra, Portu hagués pogut lluitar per la pilota. L’àrbitre no assenyalava res.
L'entrada del Choco Lozano donava velocitat i cames fresques a la banda dreta, castigant el minutatge dels jugadors de l'Alabès. El Girona creava perill, però no arribava a xutar. Males rematades, accions defensives de mèrit dels visitants o pèrdues de pilota feien que l'olor a empat s'anés confirmant a Montilivi.
L'àrbitre xiulava el final en un partit que feia estona que semblava empatat. Ambdós havien arribat, més el Girona, però si no s'arriba a xutar és molt difícil marcar en aquest esport.