L'Espanyol està de celebració. Aquest 28 d'octubre ha complert 125 anys d'història. No són poca cosa. És una efemèride a l'abast de molt pocs clubs de Primera Divisió. El conjunt blanc-i-blau celebrarà aquesta important data aquest vespre amb una gala des del Paraninfo de la Universitat de Barcelona, un acte que servirà per concloure la festa que va començar dissabte passat a l'RCD Stadium, quan el combinat de Manolo González va regalar a la seva afició una treballada victòria contra l'Elx (1-0). Van ser tres punts que ara permeten al club perico complir anys en posicions europees.
125 anys de Meravellosa Minoria
Després de diverses temporades complicades, amb dos descensos recents, el present de l'Espanyol torna a ser il·lusionant, amb un equip que, més enllà dels resultats, està sent capaç de retornar la fe a una afició que ja s'està habituant a omplir el seu feu. Segurament aquest és el millor indicador del bon estat de salut que viu l'entitat barcelonina. Perquè la força perica sempre ha estat en la seva gent i el seu amor indestructible (la cançó de l'Espanyol d'aquest 125è aniversari). És complicat resumir la història d'un club amb 125 anys, però el denominador comú que ha imperat durant tot aquest temps és la lluita incansable per sobreviure en un context de clara adversitat. La famosa 'Meravellosa Minoria'.
Són tants anys desafiant l’impossible.
— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) October 28, 2025
Som guardians d’aquest amor indestructible.
Lluitant a contracorrent. Plantant cara al patiment.
Amb la força d’un sentiment invencible.
Per molts anys, pericos! 🤍💙 pic.twitter.com/FSwdKOJXee
Sobre aquesta frase rau la raó de ser de l'Espanyol. Una 'Meravellosa Minoria' que per a molta gent és anòmala, acostumada a viure més temps a l'ombra que sota la llum del sol, però que es nega a resignar-se i amagar-se, més encara quan compleix 125 anys. De fet, precisament a través d'aquest esperit de rebel·lió ha construït els seus majors èxits. Com les quatre Copes del Rei que llueixen a les seves vitrines. O les dues finals de la UEFA perdudes a la tanda de penals. Perquè sí, l'amor indestructible també significa això: treure pit d'un resultat que per a molts seria una desgràcia.
L'amor indestructible perico
Poca gent entendria aquest sentiment. I aquesta és precisament la lluita diària de l'afició perica: mostrar orgull envers el seu germà petit, al que han hagut de salvar d'una infinitat de problemes, però a qui, al cap i a la fi, estimen amb bogeria i amb qui aniran agafats de la mà la resta de la seva vida. Sigui on sigui: a Sarrià, a Montjuïc, a l'RCDE Stadium o on toqui. Estigui a Europa, a Primera o a Segona Divisió.
Durant el camí han aparegut i continuaran apareixent molts actors secundaris. Alguns s'ha convertit en un germà més, com Dani Jarque. Altres, queden a la retina de tots els aficionats, com Tamudo, Iván de la Peña o Pochettino, entre molts. En canvi, n'hi ha altres que estan escrivint ara la seva història, com Manolo González, un entrenador que, almenys per al moment, ha sabut guanyar-se la confiança de l'afició blanc-i-blava. Una cosa gens fàcil, però que acaba pagant la pena. I que duri, pensaran tots els pericos.
Ara l'Espanyol mira al futur amb molta il·lusió, amb un canvi de directiva que promet una revolució necessària al club. A més, sembla que ho farà entenent la idiosincràsia de l'entitat, un factor que ha faltat durant les darreres dècades. Per tant, no hi ha millor moment per complir anys. Encara que 125 anys poden semblar molts, mai és tard per començar un canvi de rumb a la vida. Més encara quan tens l'amor incondicional d'un germà gran que mai et deixarà sol.