Tal dia com avui de l’any 1900, fa 125 anys, un grup de tres amics i estudiants universitaris format per Àngel Rodríguez Ruiz, Octavi Aballí Aballí i Lluís Roca Navarra fundava la Sociedad Española de Fútbol, que un any després (1901) modificaria el seu nom per Club Español de Foot-ball. En l’assemblea de socis de 1910, es decideix modificar novament el nom del club, que passa a anomenar-se Real Club Deportivo Español i canvia el color de l’uniforme: del blanc inicial al blanc-i-blau que portaven els almogàvers, la infanteria de marina catalana medieval. Actualment, el seu nom oficial és Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
El primer president del club va ser Àngel Rodríguez, fill de Rafael Rodríguez Méndez, metge, polític i professor universitari andalús establert a Catalunya que va ser un furibund anticatalanista. El 1902, Rodríguez va cedir la presidència a Josep Maria Miró Trepat, que ho seria fins al 1906 i que seria l’impulsor del primer terreny de joc estable de l’equip: un estadi situat a la part nord de l’Hospital Clínic, adquirit i construït per l’empresa familiar del mateix president (1903). Aquell estadi va ser el primer terreny tancat de Catalunya, que permetria exigir als seguidors un pagament per a assistir als partits.
Quatre setmanes després de la seva fundació, va jugar el seu primer partit (25 de novembre de 1900) contra l'Hispània Athletic Club de Barcelona, que va acabar amb el resultat de 4-4. El 1902 participa en l'acabada de crear Copa d’Espanya i el seu davanter Àngel Ponz esdevé l’autor del primer gol de la història d’aquesta competició. El mateix 1902 guanya el seu primer trofeu oficial —la Copa Macaya— i l’any següent, el 1903, renova el títol. El 31 de desembre de 1904, juga el seu primer partit contra un equip de fora de l’Estat espanyol. Ho fa contra l’Stade Olympien, de Tolosa de Llenguadoc, i el resultat final seria de 7-2 a favor dels catalans.