El Reial Madrid viu un moment incòmode. Un tram gris. Un període on res surt com hauria de fer-ho. Els empats s'han convertit en rutina. El joc no flueix. I el lideratge a LaLiga s'ha evaporat sense que l'equip oferís resistència. La sensació és clara: el conjunt de Xabi Alonso ha perdut força, intensitat i brúixola. L'equip s'encalla. Es bloqueja. No reacciona. I cada partit s'assembla massa a l'anterior.
La manca de claredat preocupa. No només a l'entrenador. També al vestidor. Hi ha dubtes. Hi ha mirades incòmodes. Hi ha un missatge que es repeteix: el pla es trenca massa ràpid. Els rivals ho saben. Esperen l'error. El troben. I castiguen. El Madrid es mostra fràgil. Irregular. Sense instint ni ordre. En certs trams, fins i tot irreconeixible.
Alexander-Arnold no respon a les expectatives generades
Una fragilitat té diversos focus evidents. I un d'ells és Trent Alexander-Arnold. El lateral va arribar com a fitxatge estrella. Va arribar per canviar la banda dreta. Per oferir creativitat. Per aportar un salt competitiu. Però l'impacte ha estat el contrari. La seva dimensió ofensiva és indiscutible. El seu toc, també. Tanmateix, la manca de rigor defensiu s'ha convertit en un autèntic maldecap. I el pitjor és que ja no és només una mala ratxa. És un patró.
L'anglès pateix en cada duel. En cada cursa cap enrere. En cada acció que exigeix concentració i disciplina. Els rivals el busquen i l'ataquen. L'entenen com un regal. I el sistema defensiu del Madrid s'enfonsa una vegada rere l'altra per aquesta banda. Xabi Alonso ja ho ha advertit públicament. Vol laterals ofensius, sí. Però no un jugador que entregui mitja esquena en cada acció. El missatge no sembla calar.
Més preocupat d'atacar que de defensar
El súmmum va arribar en l'últim partit. Quan el Madrid va decidir bolcar-se amunt. Quan necessitava centres i ritme, Arnold va ser substituït. Una decisió que va generar sorpresa. I que confirma que Alonso, a poc a poc, comença a perdre la paciència. El rendiment està molt per sota del que s'esperava. I el context ja no permet més excuses.
Alguns pesos pesants com Thibaut Courtois també estan molests. Esperava una altra cosa de l'anglès. Una altra actitud. Un altre compromís. Perquè el club el va fitxar com una peça diferencial. Com una estrella. I el seu rendiment, fins ara, està molt lluny d'aquest cartell. Arnold no ha ofert ni la solidesa ni la concentració que un equip com el Madrid exigeix. I el porter, que ha sostingut l'equip en incomptables ocasions, sent que ja no pot continuar tapant les mancances d'un jugador que havia de marcar la diferència.