El president del govern espanyol té potestat per escollir en quina data se celebraran les eleccions generals que ell mateix convoca. És per això que quan un cap de l’executiu envia els seus ciutadans a les urnes ho fa pensant en quina data pot beneficiar-lo, tenint moltes dades sobre la taula. Pedro Sánchez, l’endemà de la desfeta del 28-M, va triar el 23 de juliol. Per què? Va quedar clar que el socialista va voler celebrar uns comicis anticipats com més aviat millor, però des de la dreta hi ha una idea que els remou: bona part del seu electorat estarà de vacances.
🔴 Quan són les Eleccions Generals 2023 a Espanya? Dates clau i candidats
Això és així? PP i Vox, essent partits de dreta i d’extrema dreta, són votats per la ciutadania més adinerada? I aquesta ciutadania amb un nivell socioeconòmic més alt serà la que el 23-J estarà de vacances? Fent una repassada a les dades del Ministeri de l’Interior, del Centre d’Investigacions Sociològiques i parlant amb experts, podem concloure que això no té per què ser així. Sí que hi ha un raonament lògic i que és correcte. I és que les persones amb un nivell adquisitiu més alt es poden permetre marxar de vacances i, per tant, hi ha més possibilitats que aquest col·lectiu sigui més abstencionista el 23 de juliol pel fet que es troba fora de casa i s’ha despistat a l’hora de demanar el vot per correu.
Ara bé, el votant del PP i de Vox no és necessàriament de classe benestant. “Si al PP només el votessin els rics, no hauria guanyat mai unes eleccions”, assenyala a ElNacional.cat Ignacio Varela, politòleg que als anys 80 i 90 va ser subdirector del gabinet de la presidència espanyola de Felipe González i que durant 35 anys va participar en el disseny de les campanyes electorals del PSOE. Explica en declaracions a aquest diari que, sociològicament i demogràficament, el votant popular i socialista “són germans bessons”, per això de tant en tant es produeix un transvasament de vots i la Moncloa passa a estar ocupada pel PP o pel PSOE.
Varela calcula, doncs, que unes eleccions situades a les acaballes del mes de juliol s’han de traduir en una participació baixa, però considera que és un error anticipar si la data beneficiarà a les esquerres o a les dretes. A més, indica que tant les enquestes com els resultats del 28-M apunten que seran unes “eleccions de canvi”, cosa que mobilitzarà especialment l’electorat d’Alberto Núñez-Feijóo i de Santiago Abascal. “No és un clixé pensar que els votants de rendes més altes estaran de vacances, però sí que ho és pensar que els partits de dretes són votats per a aquestes persones” afegeix.
Paral·lelament, Ricard Santomà, que és vicedegà del grau de Turisme a l’IQS, apunta que en aquelles dates no tothom estarà de vacances, però sí que hi haurà gent que haurà marxat d’excursió o “de cap de setmana improvisat”. “La improvisació pot provocar que a la gent li acabi fent mandra o arribi massa tard al col·legi electoral, mentre que la gent que té unes vacances planificades, també ha tingut temps de planificar el vot per correu”, assenyala.
L’expert en turisme indica, també, que una escapada de cap de setmana —que pot implicar una sortida a la muntanya— és habitual en qualsevol classe social, i que no requereix d’un benestar econòmic o d’un coixí com sí que passa en unes vacances. Tot i indicar que bona part de la societat farà vacances les tres primeres setmanes d’agost, Santomà explica que, de mica en mica, la ciutadania espanyola opta per fer vacances també al juliol, “especialment la gent jove”.
Tot i que a Génova també tenen un laboratori electoral, el portaveu de campanya del PP, Borja Sémper, ja va sortir aquest dijous a animar tot el seu electorat a convertir el 23-J en un “verano azul”, en referència al color del partit i el nom de la mítica sèrie de televisió. Va assegurar que “la meitat dels espanyols” estaran de vacances, però va animar els votants conservadors a fer mans i mànigues per anar a omplir les urnes aquell mes de juliol.
Tot i que no s’han celebrat encara eleccions generals en els mesos de juliol i agost, cal assenyalar que la participació en 40 anys de democràcia no ha tingut mai gaire a veure amb el mes en què s’han celebrat. Fins a quatre eleccions s’han celebrat el mes de juny, que és un mes calorós, però en el qual la gent encara no acostuma a fer vacances. Si s’observen les dades que té el Ministeri de l’Interior sobre totes les eleccions generals, la participació ha anat fluctuant independentment del mes en què s’han celebrat, tant si són èpoques de fred, de calor o en què la gent marxa de cap de setmana.
Podemos i Vox trenquen amb els estereotipis
Un altre element a tenir en compte és el perfil dels votants, que a vegades varia de l’imaginari majoritari. Per exemple, tot i tractar-se d’una formació d’extrema dreta i, per tant, ultraconservadora, el Centre d’Investigacions Sociològiques defineix el votant de Vox com un noi jove d’àmbit urbà. Sí que és cert, però, que el CIS posa en evidència que el votant de la formació d’Abascal no té gaires estudis.
Però sobta que el CIS conclogui que el 12,5% de l’electorat espanyol d’entre 18 i 24 anys voti Vox. A mesura que la gent va envellint, cada cop es vota menys a l’extrema dreta. Només el 3,8% dels majors de 75 anys a l’estat espanyol opten per dipositar paperetes de Vox; sempre segons l’estudi del CIS publicat el passat mes de maig. La lògica fa pensar, a més, que els ciutadans tan joves es troben en període de finalització del curs acadèmic i no tenen encara prou independència econòmica per viatjar de vacances.
A més, la franja d’edat que va dels 18 als 24 anys no és, ni de bon tros, el grup de ciutadans més abstencionista. I, per altra banda, el politòleg Ignacio Varela destaca que Vox ha aconseguit penetrar en les classes obreres “de tota la vida”, que acostuma a viure en barris on, precisament, hi ha molta immigració i existeix fricció entre autòctons i migrants.
Podemos també trenca amb els estereotips. Perquè Varela assegura que, encara que sí que compleixi la previsible dada que la seva gran franja de votants es troba entre els 18 i els 24 anys, és un votant de rendes altes. El CIS, a més, conclou que el vot a aquest espai polític (que el 23-J segurament anirà a parar a Sumar) està repartit per tot l’Estat: les paperetes de color morat es dipositen tant a les zones rurals com a les grans ciutats, on hi ha més d’un milió d’habitants. Pel que fa al nivell d’estudis, són electors que tenen Formació Professional o han cursat la segona etapa de la Secundària.
Un precedent atípic: eleccions pandèmiques el juliol de 2020 al País Basc i Galícia
No és la primera vegada que a l’estat espanyol, almenys en temps recents, se celebren unes eleccions en període de vacances. Ja va passar fa tres anys al País Basc i a Galícia, i la data concreta va ser el 12 de juliol. Els comicis s’havien de celebrar originalment el 5 d’abril de 2020, però es van ajornar amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Per aquest precís motiu és complicat utilitzar aquella convocatòria electoral com un precedent que serveixi com a camp de proves. Ja que resulta evident que la participació va estar influenciada per la covid i per la por d’alguns votants a contagiar-se en un col·legi electoral.
Al País Basc, només hi va participar el 50,78% de l’electorat, amb una victòria del PNB, Bildu en segona posició i el PSOE en tercera. En aquelles eleccions, PP i Ciutadans es van presentar en coalició, però van quedar en penúltima posició, només per davant de Vox. A Galícia, la participació va ser encara més baixa i es va situar al 48,97%. El PP gallec, que encara estava capitanejat per Alberto Núñez-Feijóo, va guanyar per majoria absoluta; i el BNG fins i tot va quedar per davant del PSOE.
Parlen les dades: 40 anys d’alta participació afavorint el PSOE
No es pot afirmar, en cap cas, que hi hagi una correlació directa entre el percentatge de participació en unes eleccions generals i el guanyador d’aquells comicis. Perquè, al cap i a la fi, són incomptables els elements que entren en joc a l’hora d’anar a votar. Però, repassant les dades, queda demostrat que, històricament, el PSOE ha acostumat a sortir victoriós d’una alta participació.
De les vuit eleccions generals que han guanyat els socialistes en els darrers 40 anys (1982, 1986, 1989, 1993, 2004, 2008, i les dues de 2019), només dues han tingut una participació inferior al 70% (1989 i 2019). El PP, en canvi, de les cinc eleccions generals que ha guanyat en les darreres quatre dècades (1996, 2000, 2011, 2012 i 2015), només en unes la participació va ser superior al 70%. Concretament, les de 1996.