Les eleccions europees d’aquest 9 de juny agafen Esquerra Republicana en un moment convuls després de la gran desfeta electoral que va patir el partit el 12 de maig en les eleccions al Parlament i amb la voluntat que aquestes serveixin per passar pàgina i remuntar després de les catalanes. Aquestes, la tercera patacada electoral consecutiva en només un any que ha suposat un cicle electoral nefast pels republicans, no només va provocar la pèrdua de 13 diputats al Parlament i la impossibilitat de revalidar la presidència de la Generalitat sinó també un daltabaix dins el partit, que feia anys que no es trobava amb una situació similar. Amb un congrés convocat per al 30 de novembre, Oriol Junqueras deixarà la presidència de la formació just després de les eleccions per decidir si es presenta a la reelecció, mentre que Marta Rovira (encarregada de coordinar les negociacions per a la Mesa del Parlament i la investidura) ja ha anunciat que no es presentarà. Això sí, tots dos acompanyaran la candidata Diana Riba en la campanya electoral, encara que en el cas de Rovira a través d'una pantalla des de l'exili.
Uns socis que creixen per superar un daltabaix electoral
En aquest context, Esquerra afronta unes eleccions europees en què es preveu una molt baixa participació, especialment comparat amb el 2019, ja que aquestes van coincidir amb les municipals, fet que va empènyer els ciutadans a les urnes en un moment en què l’independentisme estava més mobilitzat. I ho fa en coalició sota la candidatura d’Ara Repúbliques amb partits que tenen una tendència molt diferent de la seva. EH Bildu i el BNG, que ocupen la segona i tercera posició de la llista liderada per Diana Riba, han aconseguit uns resultats històrics en les eleccions als parlaments basc i gallec d’aquest mateix 2024. Si bé aquests no han estat suficients per provocar un canvi de govern (a Galícia el PP va mantenir la majoria absoluta i el PNB podrà continuar governant amb els socialistes al País Basc) si que es van convertir amb les formacions d’esquerres més votades als seus territoris per davant del PSdG i el PSPV, una situació radicalment diferent de la de Catalunya, on Salvador Illa va aconseguir el doble d’escons que la candidatura de Pere Aragonès.
De fet, ERC lidera aquesta candidatura tot i haver tret pitjors resultats en les eleccions d’enguany que els seus principals companys de coalició, deixant de banda Ara Més, que aglutina Ara Eivissa, Més per Mallorca i Més per Menorca. En les catalanes del 12 de maig, ERC va aconseguir 427.135 vots, un 13,68% del total, mentre que a les gallegues del febrer el Bloc Nacionalista Gallec va aconseguir no només un 31,57% dels vots (gairebé 20 punts més que els republicans) sinó que més paperetes en termes absoluts, 467.674, tenint en compte que a Catalunya hi viuen uns 5 milions de persones més que a Galícia. Cal tenir present també que a les eleccions a la Xunta la participació va ser d’un 67%, amb l’esquerra acudint a les urnes per mirar de desallotjar el PP, mentre que a Catalunya l’independentisme en general i el d’esquerres en particular va optar en bona part per l’abstenció. Al País Basc, els resultats d’EH Bildu encara són millors, amb 341.735 vots, un 32,48% de vots.
Factor Molina
Durant les vacances de Setmana Santa i ja amb les eleccions catalanes convocades de manera anticipada, ERC va anunciar el fitxatge de Tomàs Molina, conegut arreu del país per ser home del temps a TV3. No serà el primer ni l’últim independent que se suma a les files d’ERC per unes eleccions però sí un dels més impactants i que fins i tot va provocar crítiques de treballadors de la televisió pública. L'endemà d'anunciar-se la seva incorporació, que va justificar per la seva necessitat de lluitar contra l'emergència climàtica, va aclarir que si bé continuaria treballant a TV3, ja no sortiria més per televisió.
La seva posada de llarg va ser la Festa de la República a mitjans d'abril i ja va aparèixer en alguns actes de la campanya pel 12-M, com ara fent de conductor de l'acte central de campanya amb Riba, mostrant-se molt còmode en el seu nou paper. Ara agafarà encara més protagonisme com a número 4 d'Ara Repúbliques: en un cartell electoral on apareixen Riba i Molina és ell qui surt col·locat al davant de la número 1 de la llista. Preguntada en roda de premsa per aquesta qüestió, la de Sant Cugat ha volgut treure-hi importància i ha assegurat sentir-se molt còmoda amb aquesta imatge. Els republicans donen el tret de sortida a la campanya des de Badalona, ciutat del físic i meteoròleg, que per exemple, intervindrà en nom d’ERC a l’acte principal de campanya a Mallorca. A les Balears, Molina també és un personatge conegut com a home del temps -sense anar més lluny va ser l'encarregat de fer el pregó de les festes patronals de Maó el 2019- fet que és rellevant en unes eleccions amb circumscripció única.
La primera victòria d'ERC, a unes europees
A diferències de Catalunya, on cada cop és més complicat completar una legislatura sencera per la complicada aritmètica parlamentaria, les eleccions al Parlament Europeu se celebren puntualment cada cinc anys. El 2009, 15 anys enrere, el cap de llista escollit per la direcció del partit va ser Oriol Junqueras, llavors només regidor independent per ERC a Sant Vicenç dels Horts, a banda d’habitual als mitjans de comunicació com a historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. El secretari general d’ERC en aquell moment, Joan Ridao, el va descriure com un “independentista de veritat, no de saló” el dia de l’anunci, per contraposar-lo a CiU. Al capdavant de la candidatura Europa dels Pobles, Junqueras va aconseguir 181.214 vots a Catalunya i 394.938 al conjunt de l’estat.
El 2014, ja superada la gran crisi de la formació el 2011 que es va resoldre amb l'arribada a la direcció d'Oriol Junqueras i Marta Rovira, ERC va aconseguir la seva primera victòria electoral a Catalunya des de la República en les eleccions europees del 25 de maig. Amb el filòsof Josep Maria Terricabras al capdavant, i Ernest Maragall com a número 2 ERC va aconseguir gairebé 600.000 paperetes i un 23,67% dels suports en uns resultats històrics per a la formació que va superar CiU en 50.000 paperetes.
El 2019, en un context radicalment diferent del 2014 i el 2009, Junqueras va tornar a ser el candidat dels republicans a les europees, que van coincidir amb les eleccions municipals on ERC va treure uns grans resultats i la victòria a Barcelona. En aquests comicis es van enfrontar Junqueras, empresonat a Lledoners, i Carles Puigdemont exiliat a Bèlgica, i Junts es va emportar la victòria a Catalunya, amb una diferència de 150.000 vots. Ja en coalició amb BNG i EH Bildu, al conjunt de l'Estat Junqueras es va emportar la victòria per davant de Puigdemont.