La Comunitat de Madrid, per l’efecte capitalitat de l’Estat espanyol, té un interès abismal entre totes les formacions polítiques que concorren a les eleccions autonòmiques del 28 de maig i el panorama que se’n dibuixa apunta a que es mantindrà l’equilibri de forces actual. El Partit Popular, amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant, aspira a assolir la majoria absoluta que va acariciar en els comicis de fa dos anys amb l'objectiu d'evitar dependre parlamentàriament de Vox, que hi torna amb Rocío Monasterio. Electoralment, l’esquerra té males perspectives per sumar més que Ayuso, amb Mónica García (Més Madrid), Juan Lobato (PSOE) i Alejandra Jacinto (Podem), i confia en rendibilitzar la gestió de la salut madrilenya per canviar les regnes a l’Asamblea de Madrid.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
🗓️ Quan són les eleccions generals del 2023 a Espanya?: possibles dates
Als comicis, Isabel Díaz Ayuso té el vent a favor per repetir victòria després d’arrasar el maig del 2021. El dubte és si la popular obtindrà la majoria absoluta o haurà de dependre un altre cop de Vox. Per ara, la majoria d’enquestes la deixen a les portes d’aconseguir-ho. Per començar a marcar distància amb l'ultra dreta, Ayuso va escenificar el trencament amb Monasterio en l’últim ple de la legislatura. “No m’arrossegareu en la vostra deriva”, va etzibar a Monasterio després que Vox votés en contra d’una reforma fiscal. El cas és que la relació entre el PP i Vox s’ha anat desgastat durant el mandat i es va començar a tòrcer tan bon punt l’extrema dreta va tombar els pressupostos de Madrid de 2022. Des de la capital espanyola, Díaz Ayuso s’ha convertit en una oposició frontal al govern de coalició.
Díaz Ayuso es presenta a les eleccions sent ja presidenta del PP regional havent complit un dels seus objectius polítics. Ella no entenia que fos presidenta del govern regional i no liderés la formació regional, com feien les seves antecessores al càrrec. De fet, va ser un dels punts de fricció entre Ayuso i Pablo Casado perquè l’anterior direcció del PP creia que la líder popular volia fer carrera en l’arena estatal. La tensió va arribar a un nivell tan alt que tots dos es van enfrontar públicament pel polèmic contracte sanitari del germà d’Isabel Díaz Ayuso. Pablo Casado va perdre el pols i els barons el van defenestrar de la cúpula del PP en un febrer fatídic.
La gran esperança de l’esquerra és sumar més que Ayuso i recuperar terreny perdut en les eleccions de 2021. Mónica García repetirà com a candidata de Más Madrid -el partit d’Íñigo Errejón- després de convertir-se en la cap de l’oposició, per davant del PSOE, fa dos anys. Els socialistes concorren amb el diputat Juan Lobato com a líder de la llista després que Ángel Gabilondo obtingués un mal resultat en els anteriors comicis. Encara a l’esquerra, Alejandro Jacinto serà la número 1 de Podem, cosa que torna a impedir que hi hagi una coalició amb Més Madrid. En l’últim any de legislatura, les forces d’esquerres han fet pinya per desgastar el govern d’Ayuso en relació a la gestió de la sanitat pública, que creuen que està menyspreada. En aquest punt, al febrer de 2023, van participar en una manifestació massiva de sindicats i organitzacions civils en contra del model propugnat per Ayuso.
El CIS empeny Ayuso cap a la majoria absoluta
Segons l'enquesta preelectoral publicada pel CIS, el PP madrileny obtindria entre 61 i 70 escons a l'Assemblea -la majoria absoluta està en 65-. Encara que Ayuso es quedés en la part baixa de la forquilla, les esquerres juntes no sumarien més que el PP i els seria impossible formar una alternativa de govern. En aquest supòsit, Ayuso hauria d'aconseguir l'aliança de Vox per a la investidura i la governança. L'ultradreta aniria enrere i s'enduria entre 8 i 11 diputats, que podrien ser necessaris per un pacte de legislatura si el PP no assolís la majoria absoluta. A les esquerres, Més Madrid pujaria als 29-30 escons i pescaria vots al PSOE, que obtindria un ventall d'entre 19 i 26 representants. Per la seva part, Podemos o bé es mantindria en els 10 o retrocederia als 8, i Ciutadans quedaria un altre cop fora del parlament madrileny.
Què va passar a les eleccions autonòmiques de 2021?
L’operació fracassada de Múrcia va empènyer Isabel Díaz Ayuso a convocar eleccions pel maig de 2021 perquè temia que Ciutadans volia fer-la fora plantejant-li una moció de censura. En aquells comicis, Ayuso va arrasar aconseguint 65 diputats, a 4 de la majoria absoluta. Més Madrid va fer un salt important i es va situar com a segona força més votada amb 24 escons i treient el lloc al PSOE, que també en va aconseguir 24 encara que amb menys suports. Vox es va endur 13 diputats i Podemos es va quedar amb 10. Com a resultat de les eleccions, Ciutadans, que era soci de govern amb el PP des del 2019, va quedar fora de l’Assemblea de Madrid tot i presentar-hi el diputat al Congrés Edmundo Bal. Arran de les votacions, Ayuso va quedar investida gràcies a les abstencions de l’ultra dreta, que es va convertir en l’aliat de la legislatura.