Tal dia com avui de l’any 1973, fa 52 anys, a Madrid, a les acaballes del règim dictatorial franquista, un explosiu de gran potència esclatava al pas del vehicle oficial que transportava l’almirall Carrero Blanco, en aquell moment president del govern espanyol i considerat la mà dreta del general Franco. Sis mesos abans (el 20 de juny del 1973), havia estat nomenat president del govern i els elements més reaccionaris del règim (anomenats "el Búnquer") el consideraven el successor de Franco a la jefatura del Estado. Carrero Blanco —amic personal de Franco i furibund anticomunista i antimaçó— havia estat procurador de les Corts (1943-1967), i poc abans de la publicació de la llei de successió (1969), a favor de Joan Carles de Borbó, havia estat nomenat vicepresident del govern.
Segons la versió oficial, uns dies abans, un comando de l’organització ETA es va desplaçar a Madrid, i des del soterrani de la finca del 104 de Claudio Coello, van construir un túnel fins al subsol de la calçada. També segons la versió oficial, en passar el cotxe de Carrero Blanco —un Dodge negre—, van activar els explosius, que els experts estimen en una càrrega de 100 quilograms de Goma-2, i el cotxe va volar pels aires (va ascendir més de vint metres i va saltar l’edifici situat al costat de l’explosió, un convent de jesuïtes annex a l’església on diàriament assistia a missa). Carrero Blanco acabava de sortir de l’ofici religiós i l’explosió va fer caure el vehicle a l’interior del pati d’aquell edifici. Cap dels ocupants del Dodge va sobreviure a l'explosió. Poc després, l’organització ETA assumia l’autoria de l’atemptat.