Tal dia com avui de l’any 1640, fa 381 anys, en el context de la Revolució dels Segadors (1640) i de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), es produïa la batalla del coll de Balaguer (al límit entre les actuals comarques del Baix Camp i del Baix Ebre), que va enfrontar les tropes invasores hispàniques —formades per 26.000 efectius i dirigides per Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez— amb l’exèrcit de Catalunya, amb 2.000 homes i comandat per Bernat de Boixadors, comte de Savallà. L’enorme diferència entre els dos exèrcits va impedir els catalans mantenir la posició, i tot i que van causar un important nombre de baixes a l’avantguarda hispànica, al cap de poques hores de l’inici del combat van haver d’abandonar les posicions.

Abans d’acabar la jornada, les tropes hispàniques ja eren davant les portes de la vila de l’Hospitalet de l’Infant, defensada per una seixantena d’homes. En aquell punt, els hispànics van proposar als defensors la rendició de la plaça a canvi del respecte de vides i de béns. Però, un cop van ser a l’interior de la vila, i tal com havien fet dos dies abans (8 de desembre de 1640) a la vila del Perelló, van executar la guarnició de la vila i es van lliurar a un saqueig brutal i massacre de la població civil desarmada. En aquella dantesca operació, els hispànics van assassinar un mínim de cent persones, entre defensors i presoners de la batalla del coll de Balaguer, que se sumaven a la vintena de persones que, dos dies abans, havien estat massacrades al Perelló.

Entre el 8 de desembre de 1640 (el Perelló) i el 26 de gener de 1641 (Montjuïc), l’exèrcit hispànic de Los Vélez va traçar un camí de sang i foc, amb saqueigs i assassinats massius i indiscriminats, que tenia un claríssim propòsit d’escarment. A Montjuïc, les tropes catalano-franceses van infligir una clamorosa derrota a Los Vélez, que va perdre bona part dels seus oficials, els quals van haver de recular fins a Tarragona, i que mai van poder reunir les seves tropes —que havien desertat en el camp de batalla—, i que, posteriorment, havien estat encalçades i liquidades per les milícies catalanes. La sagnant repressió hispànica al Perelló, a l’Hospitalet, a Cambrils i a Martorell, lluny d’assolir el propòsit de Felip IV, va esperonar els catalans i la guerra va entrar en la fase més intensa.