Tal dia com avui de l’any 1991, fa 28 anys, moria a Coira (Grissons-Suissa) Julio Muñoz Ramonet, que durant la dictadura franquista havia creat un entramat empresarial fonamentat en l’especulació i l’estraperlo amb la connivència de les autoritats franquistes. Muñoz Ramonet havia nascut a Barcelona l’any 1916, en una família formada per l’andalús Serafín Muñoz Ruiz i la catalana Florinda Ramonet Sindreu, relacionada familiarment amb els propietaris dels magatzems El Barato.

Muñoz Ramonet va créixer en un ambient de comoditat i de permissivitat que condicionarien la seva vida adulta. Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola (1936), la família Muñoz Ramonet es va passar a la zona controlada pel bàndol franquista. Es van establir a Donosti, i allà va morir el pare. Tot seguit la mare teixiria estretes relacions amb els comandaments franquistes que, conclòs el conflicte (1939), resultarien decisives en la formació de l’entramat empresarial de Julio Muñoz Ramonet.

A Barcelona va iniciar la seva carrera empresarial, en moltes ocasions, de forma fraudulenta i sempre emparat per les més altes instàncies del règim franquista. El seu modus operandi més conegut consistia a convenir amb les autoritats l’alteració de la quota de matèria primera que el règim assignava a les fàbriques tèxtils. Aquelles que quedaven sense quota, es veien obligades a tancar, i llavors els germans Julio i Álvaro Muñoz Ramonet les adquirien a preu rebentat.

També, en ocasions, de forma fraudulenta i amb la complicitat del règim franquista va acumular una important col·lecció d’art. El cas més conegut seria la col·lecció Bosch Catarineu, que el seu propietari havia dipositat al MNAC com a penyora d’un crèdit concedit per la Generalitat republicana a la seva fàbrica. Conclòs el conflicte civil (1939), els seus legítims propietaris no van poder recuperar la penyora i Muñoz Ramonet va aconseguir la col·lecció comprant la fàbrica i l’aval en condicions més que favorables.

També va tenir una tèrbola relació empresarial amb el dictador dominicà Trujillo Molina: van crear dues entitats bancàries a Suïssa amb el propòsit de blanquejar diners procedents d’activitats delictives. Amb el canvi de model econòmic (de control absolut a tímida obertura de mercats), l’entramat de Muñoz Ramonet entraria en declivi. La Compañía Internacional de Seguros (empresa insígnia del seu imperi) faria fallida i deixaria milers de clients sense cobertura i centenars d’empleats sense feina.

Tot i que va ser repetidament imputat, mai va ser condemnat. Després de l’escàndol de la Internacional va fugir a Suïssa. Va legar el seu patrimoni artístic a l’Ajuntament de Barcelona, però prèviament seria presumptament saquejat per les seves quatre filles.