Tal dia com avui de l’any 1810, fa 210 anys, a Buenos Aires, quatre dies després de la proclamació de la independència de les Províncias de Río de la Plata i de la constitució de la primera Junta de Gobierno (25 de maig de 1810), Joan Larreu i Espeso, nomenat ministre de Guerra, decretava la creació dels “Cuerpos Militares Nacionales, que velarán por la defensa y autodeterminación del pueblo rioplantense y por su integridad territorial”. Aquell primer exèrcit argentí va ser creat amb la unió de les diverses milícies independentistes del territori, entre les quals hi havia el regiment Miñones de Cataluña, format per catalans residents a Buenos Aires.
Joan Larreu (Balaguer, 1782 – Buenos Aires, 1847) va ser amb Domènec Matheu (Mataró, 1765 – Buenos Aires, 1832) els dos únics vocals d’aquella primera Junta que no havien nascut a Amèrica. Larreu havia arribat a Buenos Aires l’any 1800 com a pilot de navegació (havia estudiat a l’Escola Nàutica de Barcelona, a la Casa de la Llotja) i, amb el seu germà Ramon, s’havia establert com a importador de vins i alcohols catalans. Durant els deu anys que separaven la seva arribada a Buenos Aires (1800) i la proclamació de la independència (1810), havia acumulat una gran fortuna i havia participat en els principals moviments polítics independentistes de Río de la Plata.
Després d’un període de reclusió i de desterrament, per la seva oposició a les polítiques del president Cornelio Saavedra (1811-1813), retornava al govern: el 1814 el nou cap d’estat Gervasio de Posadas el nomenava ministre d’Hisenda. Amb els seus propis recursos econòmics va crear la primera esquadra naval de la història argentina, que poc després derrotaria l’Armada espanyola a la batalla de Montevideo i consolidaria la independència de Río de la Plata. Posteriorment, en el context de les cruentes lluites intestines pel control dels primers governs, seria, de nou, desterrat, i el seu patrimoni seria confiscat. Mai recuperaria els seus negocis i, desesperat, s’acabaria suïcidant.