Tal dia com avui de l’any 1416, fa 606 anys, el comte-rei Ferran I (el primer monarca Trastàmara al tron de Barcelona) retirava l’obediència al pontífex cismàtic Benet XIII, més conegut com el papa Luna. En aquell moment, la seu cismàtica d’Avinyó estava vacant (el papa Luna, pressionat per la monarquia francesa, havia abandonat el seu setial provençal i s’havia refugiat al castell de Peníscola) i la de Roma estava dirigida per un col·legi de cardenals a l’espera d’elegir un nou pontífex. La decisió del comte-rei Ferran responia a la pèrdua de poder, de legitimitat i de reconeixement del papa Luna des que havia abandonat la seu cismàtica d’Avinyó (1415).
Abans de l’entronització dels Trastàmara, el papa Luna, parent llunyà de Maria de Luna (la primera esposa de Martí I), havia treballat al costat del comte-rei per legitimar Frederic d’Aragó-Rizzari, fill il·legítim del difunt Martí el Jove, hereu de Martí I. Però, sorprenentment i sospitosament, Martí I havia mort la vigília de la cerimònia de legitimació de Frederic; i, tot seguit, el papa Luna s’havia desentès totalment d’aquell afer. També tot seguit, hauria fet públic el seu suport a les aspiracions de Ferran de Trastàmara, que, aparentment, secundava secretament des de molt abans de la mort de Martí I.
En l’interregne (mort de Martí I, 1410 – coronació de Ferran I, 1412), el papa Luna va fer ús de tot el seu poder polític i de tots els seus recursos econòmics per conduir Ferran de Trastàmara fins al tron de Barcelona. Per aquest motiu, quan Ferran li va retirar l’obediència, ho va interpretar com una traïció i va proclamar: “Me qui te feci, missisti in desertum” (A mi que et vaig fer [rei], m’envies al desert). Curiosament i sospitosament, Ferran moriria a Igualada tan sols tres mesos després (02/04/1416) en estranyes circumstàncies. Algunes personalitats destacades de la cancelleria afirmarien que Ferran hauria estat enverinat.