Tal dia com avui de l’any 1868, fa 152 anys, a Barcelona, se celebrava la primera festivitat oficial de la Mercè. Pocs mesos abans, el Pontificat havia autoritzat una petició del govern municipal de la ciutat que datava de 1688 i que sol·licitava convertir la Mare de Déu de la Mercè en la copatrona de la ciutat. Des de llavors compartiria la categoria de patrona de la ciutat amb santa Eulàlia, una màrtir que va viure en la Barcino romana (segle III), i que ho era des de l’any 878, durant el govern del comte Guifré el Pilós.

Segons el Dietari de la Generalitat, a finals de juliol de 1687, una plaga de llagosta havia arruïnat el camp català. A tot això s’hi afegia una forta crisi social provocada per l’allotjament forçós de soldadesca hispànica en diversos indrets del país, que agredia i saquejava impunement la població civil. Segons altres fonts, el 25 de setembre de 1687 es va incendiar (mai s’han aclarit les causes) l’antic convent de la Mercè, situat al carrer Ample de Barcelona, i la societat de l’època ho va interpretar com un senyal.

A partir del fet, l’advocació a la Mercè va créixer i el poble de Barcelona va fer solemne promesa que la nomenaria patrona si lliurava la ciutat i el país de tota mena de plagues. Cap a l’abril de 1688, la plaga de llagosta va remetre, coincidint amb la rendició del marquès de Leganés (virrei hispànic a Catalunya), que havia sortit de Barcelona amb un destacament de 1.000 efectius per castigar els pobles que havien expulsat els militars hispànics, i es va trobar davant un contingent de 20.000 sometents catalans.

L’any 1868, cent vuitanta anys després d’aquests fets i coincidint amb la Revolució Gloriosa —liderada pel general Prim, que havia provocat la caiguda i expulsió d’Isabel II— el consistori municipal de Barcelona —dirigit provisionalment pel progressista Salvador Maluquer— va impulsar la primera celebració oficial de la Mercè. Des del dia 20 anterior, la ciutat es va omplir d’envelats on es va ballar en honor a la Mercè, i es va festejar la caiguda del règim borbònic.