Tal dia com avui de l’any 1896, fa 125 anys, a Barcelona —a la intersecció dels carrers dels Canvis Nous i de les Arenes (al barri del Born)—, un desconegut llançava una bomba de metralla Orsini de fabricació casolana contra la processó del Corpus. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 08/06/1896) aquella bomba va ser llançada des d’un terrat i anava dirigida contra les autoritats que encapçalaven la processó. També segons la mateixa premsa, els fils d’un estenedor van desviar la trajectòria, i la bomba acabaria impactant sobre el públic que contemplava la processó. Aquell brutal atemptat es va saldar amb 12 morts i 70 ferits de diversa consideració.

Des d’un primer moment, les autoritats governatives espanyoles van assenyalar el moviment anarquista; i en les hores immediatament posteriors la policia va practicar vuitanta set detencions. Van ser empresonats al castell de Montjuic i brutalment torturats per membres de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit  espanyol. Onze mesos després (04/05/1897) un consell de guerra ordenava afusellar Tomàs Ascheri, Antoni Nogués, Josep Molas, Jaume Vilella, Lluís Mas, Sebastià Sunyer i Joan Alsina; líders dels sindicats obrers llibertaris. Els altres vuitanta detinguts van ser condemnats a penes de presó entre vuit i vint anys.

També, des d’un primer moment, es va especular que la massacre del carrer dels Canvis Nous era un atemptat de falsa bandera. Alguns mitjans de premsa van desemmascarar la veritable identitat d’un dels detinguts que, sorprenentment, acabaria afusellat. L’italià Ascheri era un personatge de l’hampa infiltrat en els moviments anarquistes; i, sempre segons aquesta premsa, la seva relació amb l’aparell governatiu i policial espanyols a Barcelona estava fora de qualsevol dubte. Després de l’atemptat es va convertir en un “cremat” i aquesta seria la causa que explicaria la seva detenció i posterior execució.

La investigació historiogràfica assenyala com autor material de la massacre el francès François Girault, que sovintejava els cercles anarquistes de Barcelona. Sorprèn el fet que un estranger —que havia de ser molt visible i que en la ideologia policial havia de jugar un paper d’enllaç amb els moviments llibertaris exteriors— no seria ni tan sols interrogat. Segons aquesta investigació, després de la comissió de l’atemptat, va fugir a París. Allà, es va reunir amb dos dirigents anarquistes de Barcelona que li van demanar que es lliurés. Però Girault no tan sols no es va lliurar, sinó que va viatjar a Buenos Aires, sospitosament sense cap dificultat, i allà se li perd la pista per sempre.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat