Tal dia com avui de l’any 1311, fa 709 anys, moria Arnau de Vilanova, considerat el metge més prestigiós de la medicina medieval, i el precedent més remot de la farmacologia moderna. Segons la historiografia nacionalista espanyola, Arnau de Vilanova havia nascut a Villanueva de Jiloca (Aragó) cap al 1240. En canvi, la investigació historiogràfica moderna aporta una sèrie de dades que situen clarament el seu naixement a la ciutat de València, també, cap al 1240. També el lloc de la seva mort ha estat motiu de debat. Per una banda es diu que va morir a Gènova, i per una altra que va ser víctima d’un misteriós naufragi a alta mar.
En el decurs de la seva carrera va ser el metge de capçalera del comte-rei Jaume II i del pontífex Bonifaci VIII. També ha estat provat que va ser metge de diverses cancelleries europees de l’època, aconsellant els seus governants —com ho havia fet a Barcelona i a Roma— sobre temes de salut personal, familiar i pública. Durant aquesta etapa a l’exterior va simultaniejar la seva professió mèdica amb missions diplomàtiques que li havia encarregat la cancelleria de Barcelona. En una d’aquestes ocasions, en nom de Jaume II, va negociar amb Felip IV de França l’estatus especial d’Aran (1333), origen de les institucions araneses.
Arnau de Vilanova va promoure la recuperació dels coneixements mèdics de les civilitzacions antigues (grega i romana), que en aquella època dormien en l’oblit més absolut; i la reunió dels coneixements del cos humà i els de certs elements químics que tenien propietats terapèutiques. Durant la seva exitosa carrera va ser calumniat per les elits mèdiques de l’època i acusat de ser un simple alquimista —un mag dels que pretenien transformar la palla en or—. Però, en canvi, la seva aportació a la ciència revela que va ser el precedent més remot de la farmàcia científica moderna, associada a la investigació, el diagnòstic i la prescripció mèdica.