Tal dia com avui de l’any 1526, fa 500 anys, a Sevilla, Alfonso Manrique de Lara, arquebisbe de la Diòcesi Hispalense i inquisidor general de la monarquia hispànica, feia extensiva al Principat de Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya l’ordre de persecució dels “sodomites” (homosexuals i lesbianes) sense necessitat que se’ls hagués imputat, prèviament, el càrrec d’heretgia. Quan es va dictar aquesta ordre de persecució feia dos anys justos que ja havia estat introduïda al Regne d’Aragó. En aquest punt, és important recordar que la Inquisició hispànica —creada pels Reis Catòlics el 1478— era l'única institució supranacional de la monarquia hispànica.
A partir de la publicació d’aquella llei, es desfermaria una brutal cacera d'homosexuals i de lesbianes. Els Llibres de Crims de Lleida, per exemple, són plens d'acusacions formulades per oficials de la Inquisició contra veïns de la ciutat. L’acusació de “sodomia” obria la porta a la imputació per pretesos delictes que no tenien cap relació amb la dissidència confessional. En molts indrets del país, els oficials inquisitorials van crear un clima de terror que no tan sols afectaria els homosexuals i les lesbianes, sinó que seria motiu de preocupació entre els dissidents ideològics del règim, que temien l’ús indiscriminat d’aquest càrrec.
Alguns historiadors que han investigat la bruixeria —un altre col·lectiu perseguit per la Inquisició— sostenen que el corpus de coneixement d’aquest col·lectiu es transmetia via matrilineal (de mare a filla, d’àvia a neta, de tieta a neboda o de padrina a fillola). I els pocs homes que l’havien rebut eren, en realitat, dones atrapades al cos d’un home. I sostenen que, a partir de la promulgació de la llei de l’inquisidor Manrique de Lara i durant l’etapa de màxima intensitat de la persecució de la bruixeria i la fetilleria, en un percentatge molt elevat de judicis inquisitorials a bruixots, la documentació judicial revela que el primer càrrec que se’ls imputa és el de sodomia.