Encara que soni com un tòpic, benvingut sigui: Catalunya ha sortit, una vegada més, en massa al carrer per celebrar Sant Jordi. A gaudir de la diada, a passejar, a comprar un llibre, a regalar una rosa. Els joves a fer el que sempre han fet els seus pares i els seus avis. Els grans a gaudir i a repetir el que fan des de fa dècades a les seves ciutats, als seus pobles. Perquè, al final, les fotos de Sant Jordi sembla que es repeteixin cada any, com les aglomeracions. No hi ha Sant Jordi sense tradicions. Aquest any, fins i tot el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha recuperat aquella xocolata al Pati dels Tarongers que va posar de moda el president Jordi Pujol i que va arribar a aplegar fins a 1.200 persones. Això sí, aquella xocolatada no passava el filtre de les dietes d'aquest any, amb llet semidesnatada i llet sense lactosa o begudes vegetals per als qui així ho desitjaven. Les tasses de la xocolata ara són de vidre i el cava havia desaparegut per donar pas a l'aigua natural i amb gas quilòmetre zero.

D'entre les coses més sorprenents d'aquesta jornada única al món hi ha la d'observar com un estranger queda absolutament fascinat per una cosa desconeguda per a ell. Per més que abans se li hagi explicat la màgia de la jornada, si a més ha de signar un llibre, supera sempre qualsevol expectativa. M'explicaven Robert Amsterdam, fundador del despatx d'advocats Amsterdam & Partners, amb seu als Estats Units i al Regne Unit, i el fiscalista Christopher Wales, que fa anys que denuncien abusos de la Hisenda espanyola, que la jornada que havien viscut a Barcelona signant llibres era única. Amsterdam i Wales han decidit plasmar la seva posició en un llibre, Hacienda y el Estado Dual, en el qual expliquen com actua l'estat envers els contribuents i com creuen que ho hauria de fer. Però el que em deien aquests dos advocats no és gens diferent del que m'han explicat escriptors del món sencer que anaven a Barcelona a signar llibres i que quedaven embolcats en una màgia que els feia estar durant tota la jornada en un estat d'excitació desconegut.

Potser el tema de conversa més compartit ha estat la situació de la llengua catalana, la seva pèrdua de pes i també de protagonisme

El Nacional va aprofitar la celebració del seu desè aniversari per sortir al carrer en un estand ubicat a la plaça Catalunya, en el qual durant molts moments s'hi van trobar polítics, empresaris i escriptors que ens van acompanyar en una de les celebracions que durem a terme aquest 2026, en què celebrem el nostre desè aniversari. Durant unes hores, la política sembla un temps mort en el qual es veuen situacions que en altres moments costen molt de veure, ja que la tensió i les posicions antagòniques en molts temes omplen tot l'escenari. Potser el tema de conversa més compartit ha estat la situació de la llengua catalana, la seva pèrdua de pes i també de protagonisme. El dia era l'adequat perquè la venda de llibres és majoritàriament en català i la llengua pròpia del país travessa dificultats com mai. El resum era concloent: s'han de fer més coses, moltes més coses, i han d'empènyer més els mitjans públics i les administracions.

Matiner com cap altre, l'alcalde Jaume Collboni, i, entre d'altres, el president del Parlament, Josep Rull; el president Artur Mas; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; l'expresidenta del Parlament Laura Borràs; el president d'ERC, Oriol Junqueras; el secretari general de Junts, Jordi Turull; l'exconsellera i portaveu d'ERC, Esther Capella; el regidor de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle; la presidenta del Grup Parlamentari de la CUP, Pilar Castillejo; els exconsellers Jaume Giró i Joan Ignasi Elena; la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany; el president de l'ANC, Lluís Llach; la presidenta del grup de Junts al Parlament i el portaveu, Mònica Sales i Salvador Vergés; el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid; els diputats Albert Batet, Toni Castellà, Josep Rius i Francesc de Dalmases; l'advocat Gonzalo Boye. El president Carles Puigdemont va enviar un missatge en vídeo des del seu exili a Waterloo. A tots ells, moltes gràcies. Igual que als lectors i seguidors que ens han volgut acompanyar en algun moment de la jornada.