Tot i que a hores d'ara ja tothom sap que la distància entre Pedro Sánchez i Felip VI és molt important i ha anat augmentant al llarg de la present legislatura, a mesura que els casos judicials anaven acorralant el president del govern espanyol, el que hem sentit aquest dilluns, a l'entrevista que li ha fet la Cadena SER, s'hauria d'enquadrar en un gènere nou: el d'un president al marge de la institucionalitat. El to displicent que ha fet servir i aquest punt de deslleial deixant-lo als peus dels cavalls per no haver anat mai a Ceuta durant el seu regnat, té molt d'irreverent i de superb. La realitat és que volia clavar-li una clatellada i ho ha fet, i, en contra del que pugui semblar, no és un gest de valentia, sinó de desesperació. De coratge hauria estat sortir el 2017 a retreure a Felip VI aquell infaust discurs del 3 d'octubre, després del referèndum.
Preguntat per un futur viatge del rei a Ceuta, aquesta va ser la seva resposta: "El rei fa 20 anys que regna; quantes vegades ha anat a Ceuta i Melilla en aquest temps?". Més enllà que hauria de saber que va assumir la prefectura de l'Estat el juny de 2014 i, per tant, només són 12 anys, el més significatiu és que una invasió des del Marroc d'aquesta magnitud no s'havia produït mai. El periodista li torna a preguntar: "Mai havíem tingut una crisi com aquesta". Per si no havia quedat clara la seva posició, Sánchez insisteix: "No, no, disculpi'm. Però disculpi'm. No hi ha anat cap vegada". Després, això sí, va assenyalar que hi aniria quan se'n donin les condicions. Una frase que serveix per a tot: perquè hi vagi, perquè no hi vagi o per a prémer el termòmetre de què s'ha de fer.
La segona cosa més sorprenent de l'entrevista va ser la seva desautorització als serveis secrets espanyols, el CNI. Ha deixat clar, contradient la ministra de Defensa, Margarita Robles, i alineant-se amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que no es van assabentar de la invasió. Tot i que ho va endolcir amb paraules més suaus, com que no van tenir informació de la dimensió per part del CNI de les 80.000 persones que van travessar la frontera, no va tenir inconvenient a ressaltar la seva incompetència. En canvi, va mantenir la seva defensa a ultrança de les autoritats marroquines i, per extensió, de Mohamed VI, el monarca alauita.
Per a Sánchez, la culpa del que va passar a Ceuta és d'Israel, Rússia i la internacional ultradretana, que haurien intentat desestabilitzar a través de rumors i desinformació durant la crisi migratòria
Per a Sánchez, la culpa del que va passar a Ceuta és d'Israel, Rússia i la internacional ultradretana, que haurien intentat desestabilitzar a través de rumors i desinformació durant la crisi migratòria. Segons el president, l'actuació d'aquests països a Ceuta té molt a veure amb les posicions del govern d'Espanya en "el genocidi a Gaza" o la invasió de Putin a Ucraïna. Això de buscar un enemic exterior per suplir la incompetència serveix per a moltes bromes, però són innecessàries. Com també és inútil i una mica ridícula la seva defensa del dret a fer vacances i a descansar, com un ciutadà més. Estaria bé si fos un ciutadà més, però no ho és per voluntat pròpia. Com no ho és quan qualsevol autoritat autonòmica o municipal té un problema d'una envergadura similar. En aquest cas de Ceuta, a més, les mesures han tardat un mes perquè Sánchez estava de vacances.
Resumint, el polític guerriller i combatiu, el del Manual de resistència, no sembla que hagi tornat de vacances. Al que ha tornat, li falta múscul, empatia, lideratge i discurs.