El judici del cas Pujol a l'Audiència Nacional, que es va iniciar formalment el 24 de novembre passat, i que investiga l'origen del patrimoni de la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol sota acusacions d'organització criminal, blanqueig de capitals i delictes contra la Hisenda Pública, està molt lluny d'evidenciar el que determinada classe política i mitjans de comunicació esperaven. Aquí no s'ha provat cap cas de comissió en els 23 anys que Jordi Pujol va ocupar la presidència de la Generalitat i els diferents testimonis citats per la Fiscalia neguen, un rere l'altre, que això s'hagi produït. La percepció que la Fiscalia està perdent força en el cas Pujol es deu a diversos revessos processals i testimonis clau durant les sessions de març del 2026, encara que, ara per ara, manté la seva acusació basant-se en el volum de fons no justificats.
En canvi, sí que s'ha anat provant el paper de la policia patriòtica i de l'operació Catalunya com a motors imprescindibles sense els quals l'anomenat cas Pujol no existiria. Aquest dimecres ha comparegut com a testimoni el banquer extorsionat per l'Estat espanyol a través de la policia espanyola. No sol ser freqüent la claredat i contundència d'Higini Cierco, el propietari —juntament amb el seu germà Ramon— de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i de la filial Banco Madrid, entitats intervingudes i tancades el març del 2015, en el marc de l'operació Catalunya. Cierco va relatar com Celestino Barroso, agent de la policia espanyola i agregat d'Interior de l'ambaixada espanyola a Andorra, li va demanar el juny del 2014 que col·laborés amb ells i el va amenaçar que, en cas de no ser així, el banc moriria i se'l quedaria una empresa americana, tal com finalment acabaria passant.
El judici del cas Pujol a l'Audiència Nacional és molt lluny d'evidenciar el que determinada classe política i mitjans de comunicació esperaven
Que això va ser així, sens dubte, va quedar ratificat més tard a l'Audiència Nacional pel mateix Barroso, que no ha tingut cap problema a afirmar davant del tribunal que jutja els Pujol que només va comunicar un missatge que li havia encarregat l'aleshores comissari de la policia espanyola a Barcelona, Pedro Esteban. Qui és el tal Esteban? Un expolicia amb currículum important en l'operació Catalunya: vinculat amb la denúncia de Vicky Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola i amb la qual va néixer la causa contra la família Pujol Ferrusola, després de parlar amb l'aleshores líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho, al restaurant La Camarga —que va tancar, el 2021, enmig de tot l'escàndol i la col·locació de micròfons en un dels salons. Més coses: el comissari Esteban, que el 2016 va passar a l'activitat privada, també estaria implicat en l'operació Catalunya i la seva veu surt en algun dels àudios gravats pel comissari jubilat José Manuel Villarejo.
Cierco ha qualificat el missatge de Barroso de dantesc i de pel·lícula de terror, i ha deixat clar que el que volien saber era si la BPA tenia comptes de les famílies Pujol, Mas i Junqueras per relatar, tot seguit, que van ser coaccionats, però la Banca Privada d'Andorra no va donar les dades dels comptes de la família Pujol. De tot aquest enorme desgavell l'Estat espanyol encara no se n'ha fet responsable. Persegueix judicialment els Pujol, i els Cierco van perdre dos bancs, la BPA i la Banca Madrid. El govern andorrà, inexpert i incompetent, va caure entre les urpes del govern espanyol i de la seva maquinària, i els estralls al Principat encara persisteixen. N'és un exemple l'oposició de l'actual govern d'Andorra, encapçalat pel cap de Govern Xavier Espot, i el partit majoritari (Demòcrates per Andorra), a la proposta d'amnistia, única solució raonable per tancar el contenciós.
Tanmateix, haurà d'acabar arribant, ja que difícilment podrà continuar manifestant eternament que les coses a Andorra es van fer bé. També és una fal·làcia, com sosté el partit en el poder a Andorra, que una llei d'amnistia per a un cas d'aquesta naturalesa deixaria la Constitució andorrana en qüestió i afectaria la credibilitat de les institucions del Principat. Al contrari, la persistència en la recerca d'una solució els fa sospitosos d'acords inexplicables amb el govern de l'època a Espanya, presidit per Mariano Rajoy.