El primer gestor bancari dels Pujol a Andorra, Josep Pallerola, ha assegurat aquest dimecres en el judici a l’Audiència Nacional que el president Jordi Pujol no era el titular del compte a la Banca Reig que es va obrir l’any 2000 amb uns 307 milions de pessetes (1,8 milions d'euros), sinó el seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. Pallerola, que va gestionar els comptes de la família fins al 2001, ha explicat que el primogènit de Pujol s’estava separant amb la dona i que, com ella sabia que tenia més actius i li’n reclamava, va idear una manera per escapolir-se'n. Pujol Júnior va aportar-li el 2001 un manuscrit del president Pujol en el qual assegurava que el compte 63.810, amb els 307 milions, era seu i, si moria, els diners passessin la seva dona Marta Ferrusola, traspassada el 2024. Pallerola, que ha explicat que la família li deia “mossèn” perquè se n’assemblava, ha confessat que li va “sorprendre” l’escrit del president Pujol per ajudar el seu fill. Hisenda va xifrar en 885.651 euros el frau fiscal del president pels fons d'aquest compte, que va ser buidat mitjançant reintegraments en efectiu, però finalment el va considerar prescrit.
En la seva declaració, Pallerola també ha assegurat que cap al 1992 va ser el primer cop que Jordi Pujol Ferrusola va portar-li diners en efectiu i va dir-li que provenien “d’una herència de l’avi Florenci”, afirmació que confirma la tesi de la defensa, enfront del de la Fiscalia Anticorrupció que indica que són diners de comissions il·legals d'empresaris, malgrat cap evidència clara. Aquests diners —uns 5.000 milions de pessetes (30 milions d’euros), segons la policia i rebaixat a 8 milions per la defensa— es van posar en el compte mare, amb el número 84.800. Per aquests fets, la Fiscalia demana nou anys de presó per al president Pujol i d'entre 8 i 29 anys per als set fills.
Gestió separada entre germans
El gestor bancari també ha manifestat que poc temps després la mare, Marta Ferrusola, i els set germans van obrir comptes separats i feien una gestió independent, a preguntes de l’advocat de la família, Cristóbal Martell. Aquesta afirmació és clau per desmuntar l’acusació d’associació il·lícita, que manté Anticorrupció, que assegura que actuaven coordinats i rebien transferències iguals i el mateix dia. El successor de Pallerola en la gestió dels comptes dels Pujol, Joan Jové, ha ratificat aquesta gestió individual. Marta Pallerola, filla del primer gestor i que treballava a la Banca Privada d’Andorra (BPA), on els Pujol van derivar els seus diners el 2010, també ha ratificat que els germans feien una gestió separada dels seus diners i inversions. Oriol Pujol Ferrusola va liquidar el seu compte i ja no va anar a la BPA.
Diners per a les amants
Pallerola, amb una declaració sincera i espontània, ha explicat que en els anys 90 no hi havia tants controls, que les entitats bancàries andorranes només controlaven que els diners no provinguessin de la venda de droga, armes o del terrorisme. Fins i tot, que es podien fer escrits per deixar els diners a “amants”, i no als fills o la família.
També ha tret ferro del fet que alguns clients de Banca Reig o Andbank hagueren rebut suposadament milions en transferències de Jordi Pujol Ferrusola, tal com han declarat en el judici. “En 50 anys a la banca, mai he rebut una queixa o denúncia que els faltés diners”, ha afirmat Pallerola. Ha explicat el “sistema de compensacions”, en el qual es deixava diners entre clients, o “la carta xòfer, on algun client podia enviar un altre a recollir diners en efectiu a l’entitat andorrana. El professional, ara jubilat, ha explicat que s’haurien d’analitzar les transferències entre els comptes bancaris suposadament implicats, el que rep els diners i els que els envia, fet no realitzat per la policia espanyola, que només ha analitzat els comptes dels Pujol.
En la sessió d'aquest dimecres, també ha declarat Higini Cierco, propietari de la Banca Privada d'Andorra (BPA), que ha assegurat que la policia patriòtica del PP va coaccionar-lo per obtenir dades bancàries dels Pujol, i si les famílies de Mas i Junqueras tenien comptes a Andorra. També ha atribuït a l'operació Catalunya, protagonitzada per aquests policies, la causa del tancament de l'entitat el març de 2015, tal com també va explicar a l'Audiència Nacional l'ex CEO de la BPA, Joan Pau Miquel.