Potser l'única manera d'analitzar la visita del papa Lleó XIV a Catalunya és parcel·lant els quatre moments més significatius de les 48 hores que ha passat amb nosaltres: la multitudinària vetlla a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, la pregària del Sant Rosari a l'Abadia de Montserrat, la trobada amb els reclusos de la presó de Brians 1 i la visita a l'església de Sant Agustí al barri del Raval i, finalment, la missa a la Sagrada Família i la benedicció del pinacle central de l'església —la torre de Jesús—, que, amb els seus 172,5 metres d'altura, ha esdevingut l'església més alta del món. Lleó XIV ha deixat diferents registres en una complexa gestió de la diplomàcia vaticana amb la Conferència Episcopal Española i el polèmic arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.
Si la mirada estava posada en el que succeïa a la Sagrada Família, per la multitudinària missa i la projecció mundial de la benedicció de la torre de Jesús, la litúrgia utilitzada a l'incomparable temple ha tingut, igual que en el conjunt del viatge, el segell de l'elegància i l'estètica, en comparació amb una certa vulgarització de Madrid. Respecte a la benedicció de la torre de Jesús i l'esperada presència del català, el Vaticà va modificar la primera versió distribuïda —que era només en castellà— i ha donat al català un pes significatiu a l'inici i al final de la benedicció de Lleó XIV. L'espectacle de música i llums amb què ha acabat l'acte de la Sagrada Família ha estat d'una majestuositat i qualitat excepcionals, i d'una originalitat que ha recordat molt, per la sorpresa i l'excel·lència, la dels Jocs Olímpics del 1992.
De segur, Lleó XIV se'n va de Catalunya amb un coneixement molt superior del que tenia
L'espanyolització de l'acte, amb el desembarcament dels reis, el president del govern espanyol i la seva esposa i fins a catorze ministres del Gobierno, suposa una fita sense precedents i ja donava una certa idea de l'intent d'aprofitament de l'acte. El motiu no ha estat, òbviament, el seu catolicisme, ni la seva empremta religiosa —malgrat que tres d'ells, Óscar Puente, José Manuel Albares i Margarita Robles, s'han declarat creients—, ja que a la missa que es va celebrar a la plaça Cibeles de Madrid tan sols va assistir-hi un únic membre del govern espanyol, Milagros Tolón, ministra d'Educació, Formació Professional i Esports. Coses de la política, sens dubte. I de la marca Espanya.
La visita a Montserrat, que ha servit de clausura del mil·lenari de l'Abadia, ha certificat el pes del monestir com a patrona de Catalunya, bressol de la catalanitat i un cert refugi de la llengua i la cultura del país, que sempre ha identificat a la muntanya i la comunitat benedictina. El curós i emotiu acte de la basílica ha respectat les essències del monestir, les referències a Catalunya —enaltint, per exemple, la seva capacitat integradora a l'hora d'acollir persones d'altres països— i l'ús del català. Lleó XIV ha prioritzat l'ús de la llengua pròpia del país, en un gest que no ha passat desapercebut. Montserrat no era territori Omella i això, sens dubte, s'ha notat significativament.
Però el viatge també ha tingut un fort component social, amb la seva presència a Brians 1 i al Raval de Barcelona. A la presó i al Raval, on ha subratllat la necessitat de situar les persones al centre de les preocupacions de l'Església, en un moment en què el Papa ha volgut alçar la veu per denunciar que semblava haver-se perdut el sentit sagrat de l'ésser humà. De fet, a l'església de Sant Agustí ha estat a l'únic lloc dels visitats durant les 48 hores a Catalunya on s'ha saltat manifestament el protocol i ha ressaltat que se sentia com a casa, en clara referència als que, allà presents, ajuden els que pateixen, la gent gran, els que viuen sols i els necessitats del perdó.
De segur, Lleó XIV se'n va de Catalunya amb un coneixement molt superior del que tenia. Començant per anomenar Gaudí pel seu nom de pila, Antoni, a diferència d'Omella, que insistia a anomenar-lo 'Antonio'. Una Catalunya que és plural, que es defineix nació, que ha sortit al carrer massivament a acompanyar-lo durant la seva estada i que comparteix moltes de les seves frases pronunciades en aquestes 48 hores, algunes de tan significatives com que no podem creure en Jesús i promoure una guerra.