Que de les 2.000 persones que omplien a vessar l'abadia de Westminster, entre les quals hi havia uns 500 caps d'estat i de govern de tot el món, els quatre reis espanyols aconseguissin simplement ser notícia, ja és notícia. El protocol britànic va propiciar una foto evitada amb dents i ungles tant pel palau de la Zarzuela com per la Moncloa des que Joan Carles I va emprendre l'exili als Emirats Àrabs Units, en ple escàndol per diversos casos de corrupció per cobrament de comissions i després que explotés descontroladament la seva relació íntima amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein, més coneguda com a Corinna Larsen i, en els mitjans del cor, com la princesa Corinna. Doncs bé, el protocol de Buckingham els va asseure un al costat de l'altre en el funeral d'Elisabet II, fent miques tots els esforços de Felip VI i Letícia per evitar una foto dels quatre junts.

De fet, la vigília, durant una recepció al palau de Buckingham, ho havien aconseguit i la premsa monàrquica, avui clarament entregada als nous reis i sense cap mirament, ho havia destacat. Tan evident havia estat el gest de Felip VI i Letícia fent-li el buit que Joan Carles I havia fet unes explosives declaracions per via indirecta, o sigui, fent servir el formulisme de fonts properes: "Jo no he matat ningú perquè es generi aquest protocol [espanyol] perquè no es doni aquesta imatge". Però el protocol de Buckingham tenia la seva pròpia agenda, com quan va cursar una invitació als emèrits perquè ell era cosí llunyà d'Elisabet II, ja que ambdós són rebesnets de la reina Victòria.

Allà, per tant, estaven en una fila després de més de dos anys —la fugida a l'estranger data d'agost del 2020— d'evitar-se els quatre: d'esquerra a dreta, Sofia, Joan Carles, Letícia i Felip. Una escena que semblava treta d'una pel·lícula del gran Berlanga. Sofia i Joan Carles complint a la perfecció el paper de matrimoni sense problemes. Ella fent gala del que sempre s'ha dit per rescatar-la de la seva actitud anodina, que és una professional. I el matrimoni regnant, distant dels seus pares i fent-se els ofesos. No va acabar aquí l'escena berlanguesca i la televisió va oferir una vegada rere l'altra unes imatges dels emèrits rient en ple funeral, quan aparentment ell li va dir una cosa que devia ser molt divertida, davant de la mirada tallant i desafiadora, gairebé assassina, de la nora. No ho sé, potser estaven comentant la sèrie estrenada per HBO Salvar al rey, una docusèrie sobre la qual mediàticament s'està tirant un vel i que posa al descobert passatges més que inquietants del rei emèrit, sobretot, el seu paper en el 23-F explicat per tres espies de l'antic Cesid.

Un cop enterrada Elisabet II, fins i tot es podria pensar que la televisió perdrà part de la seva raó de ser. Les exèquies han durat tant que des de fa deu dies TV3 sembla la BBC i ha arribat a fer-se pesat. És una notícia, sens dubte, molt important, ja que no ha desaparegut una reina sinó una icona planetària. Però, de vegades, semblava que no hi havia cap altra notícia i que a les d'aquí s'hi podia posar sordina, ja que el tema britànic i el seu reflux de fervor monàrquic podia omplir-ho tot. La tornada a la normalitat mediàtica potser fa aflorar la crisi econòmica, la supressió d'alguns impostos a Andalusia mentre rep ajuts de comunitats que no poden aprovar aquestes mesures i el sudoku d'Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya per mantenir viu o no un Govern que, fins que es descobreixi una altra fórmula, és l'única manera possible per ajudar una ciutadania a la qual cada vegada li costa més arribar a final de mes.