Mentre el president Donald Trump no deixa de llançar picades d'ullet a Vladímir Putin, esperant que la reunió que ambdós van fer a Alaska a mitjans del mes d'agost passat doni els fruits que va anunciar que es produirien, el president rus si alguna cosa ha fet ha estat oferir proves que aquella cimera no va servir per a res. En els últims dies, s'han produït dos exemples inequívocs d'això: la cimera a Pequín al costat del líder xinès Xi Jinping i el president de Corea del Nord, Kim Jong-un, a la qual també van acudir els dirigents de l'Iran, el Pakistan i altres Estats de tall esquerrà i autoritari en el marc d'una gran desfilada militar que va ser tota una exhibició de poder militar. En segon lloc, l'atac de Rússia a Ucraïna durant aquest cap de setmana, en el qual per primera vegada es va veure afectat un edifici governamental a Kíiv, que acull el gabinet d'Ucraïna.

El que el dia 16 d'agost era una conjectura important, tres setmanes després és una certesa: Trump a Alaska no va seduir Putin. I el que és pitjor, ni el va inquietar, el líder rus no es va creure cap de les seves fanfarroneries dialèctiques i, en conseqüència, la proposta d'alto el foc a Ucraïna que propugnava l'administració nord-americana va decaure aquella mateixa tarda a Anchorage i el pla de pau que s'anava a treballar ha quedat en res. Així, lliure d'obligacions, Putin va llançar 823 atacs a tot Ucraïna durant la nit de dissabte, dels quals 54 drons i nou míssils van assolir els seus objectius.

El que el dia 16 d'agost era una conjectura important, tres setmanes després és una certesa: Trump a Alaska no va seduir Putin

És evident que l'advertència dels líders europeus instant Putin a treballar per posar fi a la guerra i que s'oferissin a desplegar tropes com a força de seguretat amb els combats acabats no ha traspassat, fins a la data, ni el llindar de les coses que poden ser possibles. Segurament, Putin no ha cregut mai en la pau i n'ha tingut prou amb fer creure a Trump que canviaria la seva actitud invasora i els més de tres anys de guerra. Però la realitat ha estat molt diferent: en el nou ordre mundial, la Xina ja exerceix el seu paper de superpotència global, i el seu desenvolupament econòmic i el seu poder militar fa que una aliança Xina-Rússia no sigui quelcom a desdenyar.

L'estratègia de Putin dona la raó als líders europeus que sempre van veure la cimera Trump-Putin amb una enorme desconfiança. Per això van viatjar a Washington i van protagonitzar una de les imatges per a la història més vergonyoses, com va ser aquella fotografia del president dels Estats Units darrere de la seva taula del Despatx Oval, alliçonant a l'altre costat de la taula els principals caps d'Estat o de govern europeus. Els líders europeus volen ajudar Ucraïna. Fins ara, Ucraïna ha rebut més de 309.000 milions d'euros de 41 països, sigui en ajuda militar, humanitària o financera. Els EUA van gastar 111.280 milions d'euros a Ucraïna i Europa ha aportat 138.000 milions, amb Alemanya i el Regne Unit al capdavant.

Però això no sembla ser prou perquè Europa tingui un paper rellevant a la taula. I estigui en condicions de marcar algun tipus d'agenda com a actor internacional de pes. Res d'això no passa, els presidents només representen els seus països i els que ho fan en mans de les institucions comunitàries, com Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, manquen d'autoritat, prestigi i poder per imposar res.