La decisió de la Mesa del Parlament de suspendre de les seves funcions la presidenta Laura Borràs, una vegada se li ha obert judici oral per part el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és el desenllaç lògic i previsible des de fa molts mesos. De fet, ja se sabia quan Borràs va acceptar el càrrec de segona autoritat política de Catalunya que, si el TSJC li obria judici oral, això acabaria passant. Si el seu càrrec fos un altre, per exemple consellera, hauria pogut perfectament no ser cessada. Posar ara el crit al cel és, per tant, una mica impostat. Una altra cosa és que els partits independentistes, Esquerra i la CUP, hagin volgut deixar ben clar que la cessaven per corrupció aplicant l'article 25.4 del reglament, quan haguessin pogut fer servir el 25.1 amb el mateix resultat, perquè també servia per al mateix, ja que assenyala que els diputats del Parlament poden ser suspesos dels seus deures parlamentaris després d'un dictamen motivat de la Comissió de l'Estatut dels Diputats.

Borràs va dir des del primer moment que no dimitiria del càrrec que ocupa des de març del 2021 i ho ha portat fins a les últimes conseqüències, atès que al Parlament s'ha viscut una situació excepcional i trista des de tots els punts de vista. És una manera de defensar la seva innocència, és clar; però, òbviament, no l'única. El contrari seria assenyalar directament i considerar culpables tots els que han abandonat els càrrecs per defensar-se, segons la seva opinió, en millors condicions o per no condicionar el partit del qual formen part o la institució que diuen servir.

Encara que és obvi que aquesta situació no hauria de condicionar la composició del Govern, no és segur que no acabi tenint repercussions, ja que la política catalana és a vegades massa infantil en les seves conclusions. La ruptura de la coalició de govern i un hipotètic abandonament de Junts de l'executiu català hauria de venir arran d'una doble anàlisi: en primer lloc, els incompliments del pacte acordat entre Pere Aragonès i el llavors secretari general de Junts, Jordi Sànchez. Per això mateix s'està elaborant una auditoria, que si està ben feta, hauria de ser el punt de partida per a una anàlisi seriosa i menys visceral.

Però a l'hora de valorar pros i contres, també s'ha d'incorporar a l'anàlisi com se serveix millor als catalans, començant pels seus propis votants. Entre altres coses, perquè hi ha molt camí a recórrer amb sis conselleries, el 50% del Govern, si el que es vol és defensar posicions polítiques de Junts, cosa que no sempre s'ha fet, és més, s'ha amagat massa vegades el cap sota l'ala i s'han abandonat en benefici d'Esquerra, els comuns o la CUP. Abandonar el Govern i passar a ser el segon partit de l'oposició —el primer és el PSC— és un camí amb massa obstacles per a un partit en construcció i una perillosa crida a un pobre resultat en les pròximes municipals.