L'independentisme català ha tingut aquest divendres una victòria de qualitat en el torcebraç que manté contra l'estat espanyol per l'ús del programari Pegasus utilitzat per obtenir, per procediments il·legals, informació confidencial com va quedar demostrat en l'informe elaborat per l'institut canadenc de la Universitat de Toronto, Citizen Lab. La negativa del govern espanyol a investigar el que és l'escàndol d'espionatge més gran dut a terme per un estat europeu contra un col·lectiu, en aquest cas el moviment independentista, ha topat amb l'Alt Comissariat de Drets Humans de les Nacions Unides, que reclama a les autoritats espanyoles que no es limitin a recollir la denúncia sinó que n'obrin una investigació a fons.

No es pot esperar cap moviment per part de l'estat espanyol, que va tancar com va poder la bomba informativa que va suposar la publicació de l'informe de Citizen Lab i va concloure'l amb la dimissió de la directora general del Centre Nacional d'Intel·ligència, Paz Esteban. Va ser, evidentment, un tallafoc per evitar mals més grans i protegir la ministra de Defensa, Margarita Robles, una peça de caça major que Pedro Sánchez va protegir i no va lliurar-ne el cap, per més que el president Pere Aragonès l'exigia per mantenir unes relacions normals entre els dos governs. Aragonès va ser un dels quatre presidents de la Generalitat espiat per Pegasus juntament amb Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra.

En el cas d'Aragonès hi havia, a més, la circumstància que l'espionatge s'havia dut a terme enmig de les negociacions catalanes per formar govern. Dit clar i net, el CNI i per extensió la Moncloa va saber en directe els moviments que s'estaven planificant i tenia prou capacitat per respondre-hi, perquè en coneixia tots els moviments. L'Alt Comissariat exigeix a Espanya que es faci "una investigació completa, justa i efectiva" sobre les denúncies que han formulat els independentistes. Ve a ser també un aval a l'informe aprovat el mes de gener passat per tres relators especials de l'ONU que s'havien encarregat del cas: el Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció de dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d'associació.

La decisió de l'Alt Comissariat tanca una setmana en què Europa ha tornat a delimitar les actuacions espanyoles, tant del poder polític com del judicial. Dimarts passat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) posava importants traves a l'extradició del president Carles Puigdemont i de la resta d'exiliats en el marc de les qüestions preliminars sol·licitades pel jutge Pablo Llarena a l'hora de formular unes noves euroordres. L'esmena al fet que el Tribunal Suprem sigui l'òrgan jurisdiccional que s'ha de fer càrrec de la causa i l'acceptació a examinar l'existència de deficiències en el sistema judicial espanyol contra un grup objectivament identificable, com l'independentista, ha sembrat de claus un camí que l'alt tribunal s'imaginava molt feliç.

De les primeres reaccions eufòriques del Suprem i de la premsa espanyola s'ha passat a la cautela del fiscal general de l'Estat i a l'anunci que Pablo Llarena s'esperarà en la presentació de les euroordres. Un gir imprevist, després del pronunciament del TJUE i quan han llegit a fons la sentència emesa pel Tribunal de Luxemburg.