La conferència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, en complir-se el primer aniversari de les eleccions del 14 de febrer, ha tingut quatre idees fonamentals: el procés de negociació viu un moment de dificultat per la poca valentia del govern espanyol, que es nega a fer una proposta política per a Catalunya; és necessari refer la confiança independentista i activar tots els mecanismes de pressió a l'Estat per desbloquejar la negociació, i si aquesta no avança, no es poden quedar de braços plegats; l'independentisme no pot acceptar com a resposta que mai no hi haurà una via democràtica perquè els catalans decidim el nostre futur; una àmplia majoria vol votar en un referèndum democràtic reconegut per totes les parts per pronunciar-se si Catalunya ha de ser una república independent en el marc de la Unió Europea. I un missatge a Pedro Sánchez després dels resultats de Castella i Lleó: no resoldre el conflicte català obre les portes a un govern PP-Vox a Espanya.

Es podria dir que el president s'ha mogut en un terreny pessimista ―potser la vegada que més― en la negociació amb l'Estat després de mesos sense cap reunió i de menyspreus continuats i inacceptables des de la Moncloa. De fet, tan sols va enumerar com un exemple de confiança cap a Pedro Sánchez i del crèdit de la voluntat negociadora de l'Estat els indults concedits pel govern espanyol als líders presos polítics independentistes, que van abandonar després de quatre anys la presó el mes de juny passat. També ha explicat que els indults, que són tan sols parcials, han estat un pas important perquè reconeixen que la sentència del Tribunal Suprem va ser injusta. És, segurament, la primera vegada per part del president que els indults descendeixen al terreny de ser un actiu polític d'una voluntat negociadora de l'Estat.

Malgrat pinzellades al govern espanyol, la conferència va tenir com a clars destinataris la resta dels actors independentistes amb els quals no ha aconseguit traçar fins a la data cap estratègia. Una cosa que, d'altra banda, pot condicionar el desenvolupament de la legislatura. Som davant d'un canvi de guió de la legislatura i ja assumeix que l'independentisme ha de pensar en un pla B? Cal refer la unitat per fer què? I el que és més important: què vol dir activar tots els mecanismes de pressió a l'Estat per desbloquejar la negociació? Perquè aquest és un punt central, ja que fins ara l'Estat ha viscut molt còmode tant en les relacions amb el Govern com en l'aprovació de votacions al Congrés dels Diputats. Només cal saber una mica de política per saber que a Madrid no hi ha cap altra manera de demostrar la força política que forçar una vegada i una altra la pèrdua de votacions al govern espanyol. Estan disposats a fer això? Utilitzar els vots d'Esquerra, Junts i la CUP amb aquest objectiu? Perquè si no es fa així, la pressió no serveix absolutament per a res.

Com he dit, en clau interior cal destacar la voluntat, expressada en més d'una ocasió al llarg del discurs, de refer la confiança entre els actors independentistes. Avui som molt lluny d'aquest punt i en l'horitzó no s'entreveu que pugui consolidar-se la desescalada que diu Aragonès. Els diaris de les últimes setmanes són un clar exemple dels míssils creuats entre uns i d'altres i la guerra subterrània existent. D'altra banda, si la política també és generositat, la menció al president a l'exili Carles Puigdemont no podia ser més discreta en 14 folis: una vegada en referir-se a la necessitat que el govern espanyol "retiri les causes contra el president Puigdemont i la resta de polítics exiliats". De segur, a Junts no va passar desapercebut.

Caldrà esperar per a pròximes ocasions respostes més concretes al tema de la llengua i de l'escola catalana, amenaçada amb la imposició del 25% de castellà, els Jocs d'Hivern del 2030 que cada vegada tenen més opositors davant del silenci ―o els dubtes― del Govern, la negativa de Sánchez a cedir la gestió dels fons Next Generation o el crònic maltractament amb el finançament autonòmic. Perquè la Catalunya sencera, concepte encunyat oficialment aquesta nit, serà lliure o no serà.