Vam descobrir ja fa temps que el món de certeses de l'etapa prèvia a la covid trigaríem, en el millor dels casos, molts anys a retrobar-lo. Avui vivim en un polvorí permanent i en mig de massa turbulències. Fruit no només que el coronavirus ens ha anat ensenyant que no es pot aixecar el peu de l'accelerador i que som davant d'una lluita molt més llarga, esgotadora i difícil del que ens havíem imaginat. Si a aquesta situació inestable a l'hora de fer pronòstics a mitjà termini i treballar amb alguna previsió ferma s'hi suma l'increment del preu dels aliments i la inestabilitat desbocada del preu de les energies, la tempesta perfecta per a la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris està assegurada.

Les últimes dades d'inflació conegudes aquest dilluns se situen en màxims històrics des de fa 29 anys. L'IPC ha pujat aquest mes d'octubre fins al 5,6% respecte a l'any anterior i planteja una pregunta que ara com ara té mala resposta: fins quan pot continuar pujant? I és que fa onze mesos que té un creixement ininterromput. Alemanya ho ha fet en un percentatge similar, el 6%, en un moment en què, a més, el país germànic té per davant la substitució de la cancellera Merkel pel guanyador de les eleccions, el socialdemòcrata Olaf Scholz, al capdavant del que s'ha denominat govern semàfor, ja que hi convergiran socialdemòcrates, liberals i verds, en una experiència nova a Alemanya.

Aquestes males dades econòmiques s'han creuat amb l'efecte òmicron, la nova variant sud-africana del virus que està alarmant les autoritats encara que els diferents estats rebaixin la preocupació en públic mentre implementen dràstiques mesures de xoc de viatgers d'aquell continent. La farmacèutica Moderna ha estat la primera a advertir que, potser, òmicron escapi a la protecció immunològica de les vacunes i que existeix un risc potencial que acceleri la immunitat prevista fins ara, ja que té més mutacions que cap de les variants conegudes amb temps. Això en un moment en què ja s'ha registrat a Espanya el primer cas, l'OMS ha advertit que presenta un risc molt alt de propagació i el G-7 demana una resposta urgent.

En aquest preocupant context, la Generalitat farà bé de tenir plans de contingència per a un increment dels nivells de pobresa a Catalunya per la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, la incertesa sobre les conseqüències per a l'economia d'òmicron, els ERTO que encara estan vigents i que no deixen de ser, en molts casos, situacions futures d'atur camuflades i la falta de subministraments bàsics a la indústria. S'acaba el 2021 pitjor del que pensàvem a l'estiu i el 2022 no té ara per ara un rumb determinat, cosa que és sempre dolenta per naturalesa.