Això dels indults està traient de la classe política espanyola el pitjor de cadascú. Dels que s'hi oposen, òbviament, perquè ho fan, entre altres coses, animats per un anticatalanisme visceral i un electoralisme barat després d'una sentència del Tribunal Suprem injusta. Però també del PSOE i del president del Govern, que, en l'afany per adoptar una mesura en la qual no sembla creure i que acaba aplicant per una combinació de necessitat de majoria parlamentària i per avançar-se al tsunami de rectificació judicial que ve d'Europa vol avançar-s'hi, i, de passada, acontentar les cancelleries europees, que fa molt temps que l'hi venien reclamant.

Aquest dimecres, en aquesta mena de pelegrinatge que ha iniciat Pedro Sánchez per justificar els indults davant de l'opinió pública espanyola, ha pronunciat des de la Casa Rosada de Buenos Aires, després d'una entrevista amb el president argentí Alberto Fernández, unes paraules enormement greus, injustes, falses i doloroses. Ha demanat als espanyols comprensió davant dels indults i magnanimitat. O sigui, benevolència. O sigui, clemència. O sigui, generositat.

Caldrà tancar la ràdio, la televisió i qualsevol declaració que des del govern espanyol es pugui fer des d'ara mateix fins al dia que es concedeixin si aquest és el nivell explicatiu del que entén la Moncloa pels indults als nou presos polítics. És un acte de gràcia en mans de l'Executiu, que pot fer o no fer. Però fer pedagogia no és reclamar als espanyols magnanimitat sinó explicar-los que hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya, que els indults no resolen, i que el govern vol corregir una situació que creu injusta. Això, segurament, no dona vots. Però no s'equivoqui, senyor president: els espanyols no volen ser magnànims amb els presos independentistes, però aquests tampoc no volen el perdó per part dels espanyols que estan en contra dels indults perquè, com han repetit més d'una vegada, no han comès cap il·legalitat, el judici va distar molt de ser una vista neutral i, almenys uns quants, ja han dit que ho tornaran a fer.

Després del que ha patit en els últims anys i el que li queda per patir a l'independentisme entre judicis i multes milionàries —fer el calendari d'aquest final de mes entre els indults (segurament, el dia 22), la comunicació de la multa milionària del Tribunal de Comptes a una trentena de responsables de la Generalitat i de la política exterior (probablement, el 29) i l'entrevista entre Sánchez i Aragonès (en principi, abans que acabi el mes)- aquest discurs impúdic del PSOE expressa els límits de la realpolitik que hi ha a Madrid. A tot això, com es veu, el que queda del mes de juny s'està convertint en la quadratura del cercle perquè els indults tinguin una mica d'aire a Catalunya i el mínim desgast per al PSOE a Espanya.