L'exconsellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, avui ha complert la pena de vint mesos d'inhabilitació i una multa, ja pagada per la Caixa de Resistència, de 60.000 euros que el Tribunal Suprem va imposar, també a Carles Mundó i Santi Vila, per un delicte de desobediència. Malgrat tot, Borràs vol recordar que la persecució judicial encara no ha acabat i ja alerta d'una nova causa que serà sonada el proper 29 de juny: "Per Sant Pere dictaran la ruïna absoluta dels governs Puigdemont i Mas", en declaracions a TV3.

La internacionalització del procés

Borràs fa referència a la investigació sobre l'acció exterior de la Generalitat que va obrir la jutge Carmen García, titular del jutjat d'instrucció 18 de Barcelona. Aquesta neix arran de la denúncia de la Fiscalia a partir d'un informe del Tribunal de Comptes que se centra en "les despeses" entre els anys 2011 i 2017 relacionades amb la internacionalització del procés.

La causa implica consellers i càrrecs tècnics d'aquell moment, entre d'altres: l'aleshores conseller d'Exteriors Raül Romeva; nou excàrrecs com qui va ser número 2 d'Exteriors, Aleix Villatoro; l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo; el secretari del Govern, Víctor Cullell; i sis alts càrrecs més: Roger Albinyana, Roser Clavell, Gerard Figueras, Antoni Reig, Teresa Prohias i Manel Vila. Així doncs, també s'implica el govern d'Artur Mas i alguns pagaments per la consulta del 9-N. L'exconsellera preveu que "s'establirà una xifra molt més important" per aquestes accions i acabaran arruïnant "unes persones molt nobles per voler donar a conèixer el cas de Catalunya".

En el seu cas personal, ara que ha complert la condemna imposada, Borràs descarta tornar al terreny polític: "No és pas la meva intenció, honestament". A més, recorda que durant els 33 dies que va estar ingressada a la presó, es van constituir llistes per anar al Parlament i va decidir que "el més correcte era fer un pas enrere". Malgrat que avui tanca una etapa, reitera que encara té una sol·licitud del Tribunal de Comptes que demana "més de dos milions d'euros entre els consellers i el president del Govern" que van fer possible l'1 d'octubre.

Aquests diners, ja dipositats per la Caixa de Solidaritat, han fet que no hagin d'haver afrontat amb el seu patrimoni o "la casa per dir-ho clarament". Però matisa que la situació personal de la resta de companys i companyes, també de directors generals i secretaris, és molt dura. Per això, considera que tothom, sense excepció, hauria d'haver complert "una sentència de desobediència com a màxim", és a dir, una inhabilitació.

I està convençuda que les diferències de criteri s'han basat en la continuïtat en la carrera política que cada persona ha decidit emprendre. Així doncs, tornant a l'actualitat sobre els indults, Borràs admet que no es poden renunciar però "l'única solució real passa per una amnistia, també de les persones a l'exili i els més de 3.000 represaliats". A més, retreu que jurídicament "és possible".

Fotografia de portada: imatge de recurs de l'exconsellera Meritxell Borràs

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat