El Parlament de Catalunya ha viscut aquest divendres una sessió certament frustrant per a bona part dels electors independentistes que el passat 14 de febrer van omplir les urnes com mai amb el seu vot fins a assolir gairebé el 52% dels sufragis. El candidat d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès, com a guanyador de les eleccions entre els partits independentistes (33 escons), no va superar la seva primera investidura, per a la qual es requeria majoria absoluta. I té gairebé tots els números que, en la segona votació, que es durà a terme dimarts, res no canviï ja que la distància amb el partit que l'hauria de facilitar, Junts per Catalunya (32 escons), sembla sideral després de l'escoltat en la jornada d'aquest divendres. Sí que va funcionar, en canvi, el pacte entre ERC i la CUP -amb ganes de reforçar el seu perfil institucional- que va sumar 42 escons, lluny de la majoria absoluta de 68 escons.

La sessió d'investidura d'Aragonès va deixar en evidència que els negociadors d'Esquerra i Junts estan ara per ara molt lluny de poder presentar-se dimarts a la Cambra catalana amb un acord tancat. Res no ho exemplifica més que la petició d'Albert Batet, el president del grup parlamentari del partit de Carles Puigdemont,  que el candidat d'ERC renunciï a la segona investidura i es concentri a tancar un acord amb ells en les properes setmanes. Aragonès va refusar aquesta possibilitat categòricament, en un cara a cara educat que provava d'evitar els retrets mutus encara que es tallava la tensió en l'ambient entre els dos socis de govern des de gener de 2016.

El resultat no per anunciat deixa de ser una galleda d'aigua freda per a l'independentisme no militant en una o una altra formació que vol acords sòlids i cessions a parts iguals i que anhela un govern que encaixi totes les sensibilitats i que camini amb pas ferm en la direcció que han votat el 52% dels electors. De totes maneres, el més preocupant de la sessió no van ser els discursos ni els retrets que es van llançar en públic, sinó el clima prebèl·lic que surt mínimament en les converses privades dels polítics d'ambdós partits i que només els que tenim una certa edat podem recordar d'èpoques pretèrites.

És un mal auguri de la tensió forjada durant molt temps i que ja va fer descarrilar el govern Torra per falta de lleialtat i confiança. Encara que la política moderna finalment només sap d'interessos i no de sentiments seria inexplicable que els dos partits no fossin capaços d'assolir un acord abans que es tornessin a celebrar al juliol unes noves eleccions. Els falcons han guanyat la primera batalla als coloms. Però pensar que d'un fracàs pot sorgir una victòria és massa arriscat.