Són diversos els juristes que en les últimes hores han alçat la seva veu contra la jutgessa de Lleida que ha rebutjat un confinament més intens de la capital del Segrià i set municipis més de la comarca, aprovat pel Govern diumenge a la tarda, per no trobar un fonament jurídic per a la sorprenent decisió judicial. Una interlocutòria firmada per Elena García-Muñoz Alarcos, magistrada-jutge substituta adscrita al Jutjat número 1 de Lleida en funcions de guàrdia, firmada dilluns a la matinada, ha posat potes enlaire la decisió del Govern i situat els límits reals de l'autonomia catalana i de la interpretació cada vegada més restrictiva que se'n ve fent. El govern dels jutges acaba sent cada vegada més una realitat en la vida diària i no s'ha d'oblidar que, en aquest cas com en molts d'altres, alimentat amb un altre posicionament de la fiscalia, que va ser la primera a oposar-se.

El més sorprenent de tot és que el mateix ministre de sanitat, Salvador Illa, ha intervingut en l'assumpte demanant als veïns del Segrià que facin cas de les recomanacions de la Generalitat, amb tot el que té d'escena surrealista i poc comuna en un moment de tanta controvèrsia política. Serà, potser, que, quan hi ha maror, contra el poder polític, o contra un determinat poder polític, tothom s'hi atreveix i no cal pensar-hi gaire a l'hora d'intervenir.

Enmig de tot aquest caos, costa saber qui és l'autoritat competent i a qui han de fer cas els ciutadans, en aquest cas els del Segrià però en qualsevol altre moment seran els de qualsevol altre territori. No es pot estar a compte d'una decisió que, com en el cas que ens ocupa, s'escapi del control del poder polític, amb totes les conseqüències que se'n puguin derivar. Potser ja es tracta d'això i per això s'adverteix des de la fiscalia que canviar la resolució aprovada diumenge i publicada al DOGC per un decret llei aprovat aquest mateix dilluns pel Govern tampoc servirà de res ja que serà de nou il·legal i podria acabar al Tribunal Constitucional.

Per aquest camí, el col·lapse sanitari està pràcticament assegurat i l'aprovació d'un segon decret d'estat d'alarma per part del govern espanyol és només qüestió de setmanes ja que és impossible trencar el creixement de la cadena de contagis si no es pot actuar. I aquesta és, ara com ara, la prioritat de la conselleria de Salut una vegada descartades alternatives que divendres van estar a sobre de la taula com actuar exclusivament sobre les franges d'edat més en risc per la pandèmia.

El cert és que mentre la jutgessa acaba adoptant una decisió controvertida i el resultat de la qual té conseqüències evidents contra la propagació del coronavirus, les veus d'alarma des del poder polític no fan més que créixer. Ja no és el Segrià sinó que l'Hospitalet de Llobregat i en menor mesura Barcelona estan sota el focus de les autoritats sanitàries. Especialment preocupant és el cas de l'Hospitalet de Llobregat, la ciutat amb una densitat de població més gran d'Europa, amb més de 21.000 habitants per km2. En zones com La Florida o Collblanc-Torrasa la densitat és molt per sobre de la mitjana de la població.

L'alarma sanitària no només ha generat inquietud a les zones afectades sinó que s'ha propagat pel conjunt de territori, que comença a veure com la campanya turística es comença a diluir i algunes de les reserves hoteleres contractades comencen a patir. Trobar l'equilibri entre assumir riscos controlats i dur a terme accions que siguin una temeritat no és gens fàcil per al governant, sotmès a múltiples pressions cap a un costat i un altre. És necessari una ponderació de tots els factors, però sense deixar la conducció del país als qui són en el seu àmbit concret grans professionals.