Ningú no hauria dit, quan es van conèixer els resultats electorals de la ciutat de Barcelona, la nit del passat 28 de maig, que el candidat socialista Jaume Collboni mantindria la seva candidatura per ser l'alcalde de la capital catalana, després de la seva tercera derrota electoral, i que aniria demanant desesperadament els vots dels regidors del Partit Popular per sumar-los als nou que tenen els comuns d'Ada Colau. Però som aquí: de nou, en un curiós i sorprenent tripartit promogut pel socialista Collboni mentre circula per l'estret filferro de la pista de circ en la qual s'ha col·locat. Costa imaginar-se que la insistència de Collboni porti a bon port, però, en política, de més verdes en maduren. Tot i que una amalgama de sigles per impedir que Xavier Trias sigui l'alcalde de la capital catalana seria certament escandalosa.

El globus de Collboni l'han punxat en primera instància tant els comuns com el PP. Els primers, assegurant que no faran res amb participació o acord del Partit Popular i convidant els socialistes a negociar fins a l'últim minut un govern d'esquerres en el qual també hi hagi Esquerra Republicana. Els segons, exigint per votar Collboni que, com a primera mesura, s'oblidi que al nou equip de govern de la ciutat de l'alcaldable socialista hi siguin els comuns. S'empassaran els d'Ada Colau l'exigència del PP? Faran un Valls dos? I, si anem cap a les files del PP: mantindrà el PP tota la trama dels comuns que ocupen càrrecs de confiança a l'Ajuntament? Pot anar el PP a les eleccions espanyoles després d'haver votat el que ells anomenen despectivament un govern socialcomunista o creuen que els electors ho obliden tot? Quin cost tindrà per als populars a Barcelona mantenir les polítiques de Colau quan els seus votants s'hi han manifestat radicalment en contra?

Veurem els jocs malabars d'uns i d'altres en les pròximes hores, que seran crucials. En el cas de Xavier Trias, la seva història des del 2015, quan va perdre l'alcaldia per maniobres tèrboles, té certa substància. O no va ser joc brut que s'inventessin comptes falsos seus a Suïssa per fer-lo descarrilar? Va ser ètic que Colau pugés més que cap altre candidat a cavall de la infàmia que el mateix Trias va negar des del primer moment i va demostrar documentalment? Ara som a la segona temporada d'una maniobra política infreqüent en la qual hi ha el PSC, els comuns i el PP. Només cal llegir, escoltar o mirar qualsevol diari, ràdio i televisió per veure les floretes que es diuen entre ells i només fa falta mirar el País Valencià, on PP i Vox han tancat un acord de govern en contra del català i amb un torero de la ultradreta vicepresident i conseller de Cultura. Doncs bé: als mateixos que han tret el socialista Ximo Puig del govern, Collboni els està implorant que el votin per a l'alcaldia de Barcelona.

Els moviments d'última hora de Collboni, que ja ha anunciat que continuarà fins a l'últim minut, han coincidit amb l'acord entre Xavier Trias i Ernest Maragall per governar l'ajuntament de Barcelona. És un acord important de repartiment del poder municipal en el qual el líder republicà serà, si Trias acaba sent alcalde, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament. És un pacte que respon fonamentalment al que s'espera de la posada en marxa d'una ciutat que necessita una velocitat diferent si vol recuperar el temps perdut. És també un document purament de política local i de gestió sense cap mirada a temes més conflictius que competeixen a altres administracions o a altres espais, com ara el Parlament de Catalunya o el Congrés dels Diputats. En aquest aspecte, res no s'hauria de canviar si el pacte l'haguessin fet altres formacions polítiques.