De manera discreta, com és ella, i amb la mirada fixa en el seu compromís de profunda radicalitat democràtica, la presidenta del Parlament des de l'octubre del 2015 fins a la dissolució de la Cambra per l'article 155 de la Constitució després de la proclamació d'independència, ha celebrat el seu tercer aniversari a la presó. El temps passa tan ràpid i els esdeveniments d'aquests mesos són tan rellevants que fets com aquest poden caure fàcilment en l'oblit. Carme Forcadell ha passat el 65è aniversari a la presó de Mas d'Enric, després d'haver celebrat els dos anteriors a la presó madrilenya de Soto del Real.

Com Forcadell, la resta de presos polítics es troben en una situació similar. Agreujada, a més, amb els reiterats escrits de la Fiscalia demanant que no se'ls permeti sortir a treballar fora del centre penitenciari, com venen fent des que se'ls va concedir el 100.2, que faculta les juntes de règim penitenciari a autoritzar una feina fora de la presó. Encara que res no sorprèn a hores d'ara, val la pena recordar que el compromís de Pedro Sánchez amb què va ser investit va ser abordar el conflicte entre Catalunya i Espanya "superant-ne la judicialització". També va ser paper mullat i la Fiscalia segueix amb una actitud en res diferent dels temps en què l'inquilí de la Moncloa era Mariano Rajoy.

Sobre Forcadell cau una condemna del Tribunal Suprem d'11 anys i mig per sedició i el mateix temps d'inhabilitació, la més alta després de Junqueras, Turull, Romeva i Dolors Bassa. Tot un abús jurídic, com va quedar manifestament clar després d'un judici atapeït d'irregularitats. Aquests dies que estem assistint a un pols, retransmès en directe, entre la cúpula de la Guàrdia Civil i el govern Sánchez-Iglesias, un, fàcilment pot recordar totes les denúncies que l'independentisme ha vingut fent sobre la fabricació de proves i de dossiers incriminatoris per autodenominades policies patriòtiques.

Molts dels qui ara s'escandalitzen, van guardar llavors un silenci vergonyós. I continuen consentint que Forcadell, per exemple, surti 27 hores a la setmana per fer voluntariat i, en canvi, estigui 141 hores aïllada a la presó. Tota una vergonya mentre no passa setmana que un organisme internacional o un altre no demani la llibertat d'algun dels presos polítics.