L'incident del Falcon dimecres passat quan el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, iniciava les seves vacances de Setmana Santa, en direcció al vedat de Doñana juntament amb la seva família, ens ha permès conèixer una cosa que, per discreció, sempre se sol ocultar: l'ús d'avions d'ús públic per a qüestions estrictament privades. Fins a quin punt és ètic moralment fer ús per al lleure d'algun dels cinc Falcon que l'exèrcit té a disposició del govern espanyol i de la família reial per a assumptes oficials? És il·limitat l'ús que se'n pot fer? És igual fer-lo servir per a una cimera de la Unió Europea a celebrar a Brussel·les que per a un concert de música a Castelló o, com era el cas, viatjar a Doñana de descans?

Pedro Sánchez es queixa que altres presidents del govern espanyol l'havien utilitzat i és cert, encara que cap amb la seva  periodicitat. L'any 2022 el va utilitzar 190 vegades, xifres superiors a les de Felipe González en 14 anys o a les de Rajoy en set anys. Però no seria l'únic cas en el qual abans les coses es feien d'una determinada manera i ara es fan d'una altra. Les circumstàncies d'un país i també la percepció de la ciutadania davant de determinats excessos han anat evolucionant i el cert és que avui s'exigeix més als poders públics que antany, mentre que el seu prestigi s'ha anat deteriorant. Als polítics no se'ls consent tot, i menys el que pot ser entès com un malbaratament, i la seva valoració, en general, no ha fet sinó descendir.

Ningú no retreia al president de la Generalitat Jordi Pujol al segle anterior que utilitzés avions privats per a determinats desplaçaments per Europa quan anava de viatge oficial a l'estranger o per Espanya, i ara amb el pas del temps els seus successors no només fan servir transport públic, sinó que viatgen en turista. Una categoria de viatge de baix cost instaurada pel president Artur Mas en l'època de les retallades i que s'ha quedat per sempre entre els manuals de viatge del govern català. Si en els 80 era un extrem, ara és l'altre i tampoc no sembla que sigui necessari aquesta imatge institucional de la primera autoritat catalana.

Però tornem a Pedro Sánchez. Com en tot, el millor és trobar el punt exacte i que la gent l'entengui. Anar-se'n tots de vacances en un Falcon o anar al concert amb la teva família des de la Moncloa no hauria de formar part de la manera d'utilitzar els béns públics. Haver de tornar a Madrid urgentment durant les vacances per atendre tasques del càrrec sí que seria comprensible. Òbviament, tantes vegades com sigui necessari per a tasques del càrrec de president de govern —no de partit—. I amortitzar el temps fora, ja que redueix cost de l'enorme seguici que desplaça. Al final, el tema sempre és el mateix: usar o abusar? Només són dues lletres de diferència, però davant l'absència d'una regulació que ho estableixi, és la distància entre la normalitat i la desproporció.