Després de diverses setmanes de tensió dialèctica entre l'Iran i els Estats Units, el president Donald Trump ha autoritzat l'atac contra el país dels aiatol·làs i, de facto, la implicació nord-americana en una nova guerra. En aquest cas, a més, com ell mateix ha reconegut, amb moltes possibilitats que hi hagi víctimes dels EUA i baixes de militars. Tot i que l'administració Trump no ha revelat de manera pública si el seu objectiu final és enderrocar el règim iranià, és evident que en el rerefons de les operacions —que en les primeres dotze hores ja ha causat més de 200 morts, segons l'organització Mitja Lluna Roja— hi ha alguna cosa més que desmantellar l'arsenal nuclear del país que dirigeix amb mà de ferro el líder màxim de la revolució, l'aiatol·là Ali Khamenei, de 86 anys, qui segons Netanyahu hauria mort durant els atacs, tot i que encara no hi ha cap informació oficial.

El conflicte bèl·lic ja ha sobrepassat les fronteres dels països inicialment implicats —l'Iran, els Estats Units i Israel— i s'ha estès a Bahrain, Qatar, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. El Regne Unit, tradicional aliat nord-americà, ha confirmat que hi ha avions britànics a l'Orient Mitjà, tot i que ho ha circumscrit a operacions defensives. Tot i que no hi ha una informació clara del Pentàgon sobre l'extensió de les accions militars, algunes fonts han reportat un mínim de diversos dies. Un temps inicialment suficient per conèixer primer la resiliència iraniana, després l'estat actual de les seves defenses i, en últim lloc, la resposta de la població iraniana al carrer al règim dels aiatol·làs. A aquesta població es va dirigir específicament Donald Trump a l'inici dels atacs, demanant-li que prengui el control del país al final dels atacs.

El conflicte bèl·lic ja ha sobrepassat les fronteres dels països inicialment implicats —l'Iran, els Estats Units i Israel— i s'ha estès a Bahrain, Catar, Kuwait i els Emiratos Árabes Unidos

Enmig d'aquestes primeres hores de conflicte armat, l'Iran ha adoptat una decisió de gran abast com és el tancament de l'estret d'Ormuz, per on transita el 20 % del petroli mundial. Teheran produeix més de tres milions de barrils de petroli diaris, la meitat dels quals acaba sent comprada per empreses xineses, cosa que el fa beneficiari directe de qualsevol augment de preu. L'última vegada que es va produir va ser el juny de 2025, quan va romandre en una situació de bloquejos intermitents durant dotze dies, cosa que va suposar un canvi de paradigma perquè, malgrat les amenaces, mai no s'havia tancat en l'època moderna. Ara, el risc d'un barril a 100 dòlars donaria un cop dur a la inflació global i, en el cas de Trump, causaria un seriós problema davant les eleccions de mig mandat, al novembre, ja que la seva promesa d'energia barata als nord-americans ha estat una gran basa electoral.

No és aquest l'únic trencaclosques que ha de resoldre Trump. El passat mes de juny ja va atacar tres instal·lacions nuclears iranianes, entre elles la de Fordow, considerada la joia de la corona nuclear. El seu objectiu, en aquell moment, semblava ser estovar el règim i obligar-lo a negociar. No va aconseguir, aparentment, cap de les dues coses i, en canvi, va començar a notar darrere seu l'alè d'una part significativa de les seves bases electorals, molt reticents a veure's involucrades en un conflicte militar ampli i al fet que deixi a la sort el temps de durada i les baixes nord-americanes. De fet, el seu eslògan, Amèrica primer, se sustenta sobre la premissa que ell, a diferència dels anteriors inquilins de la Casa Blanca, i seguint el que va fer en el primer mandat, no involucraria els Estats Units en guerres a +altres països.

El moment en què es produeix el conflicte té un damnificat col·lateral, el Mobile World Congress, que s'ha d'inaugurar aquest diumenge en un sopar oficial a Barcelona. Les primeres conseqüències són el tancament de nombrosos aeroports de la zona, la prohibició de volar i les cancel·lacions de vols. La presència d'aquests països asiàtics és molt important per al desenvolupament del Mobile, que ja partia amb tensions per la posició municipal amb les empreses d'Israel. A la Fira, com a organitzadora del saló, li ha sorgit un problema, per uns pocs dies, d'una gestió enormement difícil, tant diplomàtica com de seguretat.