Fa dies, de fet, des que va començar la polèmica sobre la pràctica absència del català a la visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família, i de manera molt especial a la benedicció de la torre de Jesús, que em resisteixo a fer aquest article, confiant que en un moment o altre hi hauria una rectificació. No unes engrunes condescendents a aquests catalans pesats que sempre estan amb el mateix rotllo, sinó una esmena a aquesta actitud gairebé vexatòria d'oblidar on s'està i a qui es pretén retre homenatge, que no és altre que a Antoni Gaudí. Amb la visita la setmana que ve de Lleó XIV a Catalunya, serà la tercera des d'aquella primera vegada que un pontífex ens visitava, el 1982, que va suposar una fita històrica sense precedents, una segona visita de Benet XVI, el 2010, i l'actual de dimarts a dijous que ve; en total, serà a Catalunya 48 hores.
Com que les coses i les persones tenen la seva importància, i vaig tenir la possibilitat de seguir aquelles dues visites, val la pena recordar algunes coses. A la primera, era arquebisbe de Barcelona, des del 1971, Narcís Jubany, nascut a Girona i que havia arribat al càrrec en gran part gràcies a la històrica campanya popular Volem bisbes catalans. Representava, en aquells anys, un catalanisme eclesial obert, dialogant i defensava fermament la identitat, les institucions i la llengua pròpia de Catalunya des de l'Església. Jubany a Catalunya i el cardenal Tarancón a Madrid eren una illa en aquells moments gens fàcils, sobretot al final de la dictadura. El novembre del 2010, era cardenal Lluís Martínez Sistach, i va ser l'impulsor de la visita de Benet XVI i d'un fet tan important com que consagrés formalment la Sagrada Família i la declarés basílica menor.
La Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Omella i els organitzadors han oblidat deliberadament la importància que tenia el català per a Gaudí
Sistach, barceloní, havia substituït el polèmic cardenal Ricard Maria Carles, valencià, que va arribar a Barcelona per frenar l'ala més progressista i nacionalista del clergat català, cosa que, en part, va aconseguir. El cardenal Sistach, en canvi, es considerava deixeble del cardenal Jubany i va intentar recuperar les formes del catalanisme eclesial tradicional, dialogant i fortament arrelat en la cultura catalana, cosa que va contribuir a rebaixar la palpable tensió interna a la diòcesi. En aquesta ocasió, és al capdavant de l'arquebisbat de Barcelona el cardenal Juan José Omella, nascut a Terol, que, malgrat tenir una actitud aparent menys combativa amb el catalanisme que Ricard Maria Carles, en els moments decisius sempre ha estat una decepció i un gran desconeixedor del paper que hauria hagut de jugar. La seva declaració d'aquest dijous que el Papa dirà algunes paraules i que farà el que pugui són fruit d'aquest desconeixement que l'ha portat a jugar un trist paper.
Sempre m'agrada rellegir un article publicat a Catalunya Religió que explica la detenció d'Antoni Gaudí per parlar en català quan volia entrar a missa. Era l'11 de setembre del 1924 i l'organitzava la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat a l'església dels Sants Just i Pastor a Barcelona. Gaudí, de 71 anys, va ser abordat per un policia que li va demanar entrar i el va obligar a identificar-se. Li va preguntar la seva professió, i ell va contestar: "arquitecte". L'insolent policia li va dir: "Pues su profesión le obliga a usted a hablar en castellano", a la qual cosa Gaudí va replicar: "La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua". A partir d'aquí, la polèmica va anar a més: Com es deia el seu pare?, li va inquirir el policia. "Francesc Gaudí", va contestar. "Què és això de Francesc?", va respondre ja irritat el policia. I un dels altres policies presents en l'interrogatori va intervenir: "¡Si Vd. no fuese viejo, le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!". Gaudí, amb molta flegma, va contestar: "Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua".
Doncs bé, Lleó XIV visita la Sagrada Família per protagonitzar l'acte central del centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Oficiarà una missa solemne i beneirà i inaugurarà la torre de Jesús. La Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Omella i els organitzadors han oblidat deliberadament la importància que tenia el català per a Gaudí. Tant que va acceptar ser detingut per parlar català en el primer acte prohibit contra la dictadura de Primo de Rivera i que era per a molts tan sols una missa, però per a Gaudí una cosa molt important. Que s'hi pretengui passar de puntetes és, si més no, pusil·lànime.